Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Com ser mediambientalment correcte




Aquestes setmanes a Glasgow, en el marc de la COP26 la majoria de dirigents del món treballen i debaten per donar continuïtat i si escau millorar la salut del nostre planeta. Una salut molt malmesa per culpa de la mà dels humans i que no arribem a guarir malgrat la publicitat i el soroll que fem en aquestes conferències internacionals. Les ONG i activistes com Greta Thunberg, Fridays for Future, WWF o Greenpeace, que també són presents en aquests fòrums internacionals, ens ho recorden incansablement des de fa anys. El nostre món està patint i no fem el que cal per canviar aquesta situació.
De fet, tots els avenços i els compromisos adquirits el 2015 a París durant la COP21 tornen a primera plana per esdevenir un altre cop avenços i compromisos contrets pels estats participants en la conferència de Glasgow.
La COP26 ha començat amb la mateixa premissa de fa sis anys: que els estats s’han de comprometre a fer tot el que faci falta perquè l’escalfament global del planeta no superi el llindar d’1,5ºC d’aquí al 2030 respecte a la temperatura existent el segle XIX.
I això, què vol dir? Segons l’ONU, que les emissions de CO2 s’han de reduir d’aquí el 2030 en un 45%. 
Una quimera. L’ONU també ha assenyalat en un informe previ a la COP26 que si no es fan canvis dràstics, aquests objectius i compromisos contrets quedaran en paper mullat i la temperatura del nostre planeta pot augmentar d’aquí al 2090 de 2,7ºC respecte a l’actual. I els estralls del canvi climàtic seguiran i augmentaran de manera exponencial.
A la regió siberiana de Iakoutia, només el juliol del 2021 els incendis van ser tan potents que van alliberar 145 milions de tones de CO2, quan a Dinamarca, Noruega, Suècia i Finlàndia s’alliberen 140 milions de tones de CO2 en tot l’any! També aquest juliol els noruecs de les illes Svalbard van assaborir temperatures de més de 20ºC, quan mai superaven els 10ºC a l’estiu!
Les notícies s’omplen d’esllavissades mortíferes com a Indonèsia o a l’Afganistan, de pluges torrencials, de vents uracanats, d’inundacions ferotges a Centreamèrica, a l’Índia, al Carib però també a Nova York. És cert que els hàbitats i la natura estan en perill.
Però és que de canvis dràstics no en veig. Ni tan sols a Glasgow! Primer perquè la majoria de dirigents s’hi han desplaçat en avions privats que consumeixen querosè que prové d’energies fòssils, després perquè països com la Xina, Rússia o Brasil no hi participen i finalment perquè no percebo senyals clars amb polítiques versemblants que canviïn la nostra manera de consumir i de viure: Mundialització i globalització.
Si em centro en la nova mobilitat que els governs promouen, no em val que em diguin que he de canviar de cotxe i comprar-me’n un d’elèctric. El cotxe elèctric necessita per a la bateria un component indispensable com és el liti i que es troba sota de les planes salades de Bolívia, Xile, Argentina, Mèxic, el Tibet, Austràlia i també sota el glaç de l’oceà Àrtic que Rússia pretén explotar. Alhora aquest component s’ha de transportar en grans vaixells plens de contenidors que es mouen per mars i oceans amb energies fòssils per arribar als tallers de fabricació de bateries i de muntatge de cotxes. Per a més inri aquestes bateries, un cop arribin al final de vida, uns set o vuit anys, no es poden reciclar! I què en farem? Enterrar-les lluny nostre per no malmetre el nostre hàbitat mediambiental i sense pensar en l’impacte i en els habitants dels llocs que escollirem com a cementiri de bateries?
Posats a fer, si he de canviar de cotxe jo apostaria més aviat pel vehicle d’hidrogen. Però tal com van els interessos econòmics que tenen les grans potències puc esperar ben asseguda. També hauré de canviar la manera de consumir, de comunicar-me o de vestir, sabent que no em compraré texans, que tenen una petjada ecològica pèssima entre el cotó de l’Índia, el fil al Pakistan, la tela i el tint a la Xina, els reblons d’Austràlia, cosits a Tunísia amb cremalleres del Japó i botons de la República Democràtica del Congo i enviats a Egipte per donar-los l’aparença usada i estripada. Déu n’hi do!
La voluntat hi és tota, la realitat és més complexa.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte