Combatre la cultura del no

Coincidint amb les primeres veus que qüestionaven la idoneïtat d’ubicar l’heliport nacional al pla de la Caubella, el cap de Govern ha lamentat que si sempre es busquen pegues, sempre se’n trobaran, i ha demanat un vot de confiança en els diferents projectes que s’impulsen sense que això vulgui dir que no s’hagi de ser exigents amb l’actuació governamental. 
La cultura del no, la practicada per aquells que sistemàticament s’oposen per principi a qualsevol iniciativa que se’ls plantegi, no és una especificitat del país, sinó que està estesa arreu, si bé és cert que en comunitats petites segurament es fa més evident.
Ara bé, la cultura del no es pot combatre, i malgrat pensar que poder-la erradicar és una quimera, sí que és possible mitigar-la. Per fer-ho, però, és imprescindible una aposta ferma per la transparència i la informació vers la ciutadania ja des del primer dia que es posa un projecte o una iniciativa damunt la taula. I és que malauradament, i tret de comptades excepcions, la tendència és anunciar el projecte, sovint quan és encara en una fase tan embrionària que no s’és capaç de donar-ne el més mínim detall, i quan el xup-xup contrari ja s’ha anat estenent aleshores, a correcuita, es busca els mecanismes per mirar d’explicar-ne els ets i uts i vendre’n les bondats a la ciutadania. Una ciutadania sovint desconfiada i amb la sensació que se li ha volgut ocultar coses i a qui, segurament, costa més de convèncer respecte del projecte en qüestió. I és que no seria més senzill explicar ben explicades les coses d’entrada i no generar dubtes entre els ciutadans? De nos segur que n’hi hauria però potser menys.