Aprofito aquesta tribuna per opinar sobre un comentari que algú va fer, a l’edició on-line a l’entrevista al Toni Fernández, pare de La Fada Ignorant, l’ànima d’aquest local que s’ha convertit en una icona de la nit alternativa andorrana. Vindica en aquelles línies que la gent no va als locals de música en viu. Estimo aquest home i empatitzo completament amb el seu ideal; la seva feina complementa la meva, sense locals per tocar els grups no tindríem on fer-ho. I cada dia la balança està més desequilibrada.
Comparteixo amb ell que la música en viu als locals d’Andorra no té públic. Ho vaig dir fa uns anys en una entrevista que em van fer en un altre mitjà escrit i els comentaristes se’m van tirar al coll, aquesta gent que opina anònimament al final dels articles publicats on-line, que no dóna la cara ni a l’hora d’opinar ni a l’hora d’anar a escoltar música en viu. Em reitero en la idea que Andorra no té cultura de club ni la té d’afterwork, i qui la té la darrera cosa que vol és trobar-se un tipus tocant la guitarra al seu bar habitual; se’l mira amb menyspreu i pensa que el que està fent ho pot fer qualsevol, com el Sr. o Sra. FORA DE PREU que va fer el següent comentari a l’entrevista: “Potser no és gratis però no val el que se’n vol fer pagar. No és tan dur fer cançons i melodies, i d’artistes n’hi ha per tot arreu.”
Necessito analitzar aquest comentari i deixeu-me començar pel nom de qui el fa: Fora de Preu. Suposo que Fora deu ser el nom i de Preu el cognom, tipus de Mora i Aragón. ¿Per què no signeu amb el nom de veritat? Que fàcil és amagar-se, trolejar el personal i dir bajanades que a cara descoberta no seríeu capaços de dir.
Segon tema: “La música no val el que se’n vol fer pagar”, diu. I jo li demano: ¿i quin preu té la música? Il·lumini’ns. ¿Què val una hora de concert? ¿Les hores d’assaig, les hores d’estudi de l’instrument, ajuntar un grapat de cançons i posar-te sobre unes fustes i interpretar-les amb la possibilitat que algú insensible i begut no valori la teva feina i es passi l’hora sencera xerrant a crits amb el company de taula? Molt més del que se’ns sol pagar, crec.
I el tercer punt del fantàstic comentari de dues línies del senyor o senyora Fora de Preu. La dificultat de fer una cançó. Convido el Sr./Sra. de Preu que vagi un dia a La Fada i ens delecti amb una composició seva, d’aquestes que a ell o ella li surten xiulant, sense cap esforç. De fet, podria presentar-se al concurs de talents que acaba de convocar La Fada Ignorant, jo en sóc jurat i seré completament imparcial; si la seva cançó i la seva actuació mereixen el meu vot el tindrà, evidentment, encara que per a ell o ella no hagi estat dur fer-la. Potser conviu amb Euterpe i li facilita la feina.
Per acabar, estic d’acord amb el Toni en el punt que la gent ha de començar a acostumar-se a pagar entrada als locals de música en viu, aquesta mateixa gent que és capaç d’anar a Barcelona i pagar 30 euros per veure un cantautor neozelandès que encara no ha tret cap disc però han dit a Radio3 que és la repera. Abans de fer aquest acte de postureo en tota regla, doneu suport als grups i els locals del país, sisplau.
