Desaparec. Estic disposat a acollir-me a un sistema de protecció de testimonis encara que hagi de parlar en anglès amb accent de narcotraficant d’El Paso. M’han convidat a un comiat de solter i al seu costat el Tribunal de la Santa Inquisició era un grup d’escolars venent pastissets, participacions de loteria per al viatge de fi de curs a Port Aventura i llaminadures en una paradeta de la Fira de Santa Llúcia, en comparació amb el que s’està preparant: una sortida com la dels toros a San Fermín pel carrer de l’Estafeta. Una versió de Resacón en Las Vegas però una mica més casolana. O no, perquè aquests són capaços d’anar a llançar-se des del pont de Carles a Praga, a tatuar-se una serp, un llangardaix ocel·lat o un dragó de Komodo al braç en un tuguri de mala mort de Phuket o a cantar en un karaoke d’Eivissa recordant-los, abans de perforar algun timpà, que són auditors, banquers, advocats o executius i no el vocalista d’Oasis.
És el que té casar-se, per primer cop, superats els 50 anys i amb més tirs al cos que una relacions públiques argentina. Es projectaran fotos del segle passat en què ells (nosaltres) semblen anorèxics o el del mig de Los Chichos, i elles les filles putatives de Las Grecas, aquelles del Te estoy amando locamente. Semblarà una roda de reconeixement en una comissaria d’Armènia. Hi haurà companys de classe als quals no havíem vist des que tenien cabell i un discjòquei amb més cabells blancs que criteri musical posarà música dels vuitanta perquè ballem com a bojos col·locats de pastilles (ibuprofè, paracetamol, omeprazole i antiàcids).
No hi faltarà aquella incorporació de darrera hora, com aquell que s’uneix en l’últim moment a un grup d’atracadors perquè un altre component assegura que és de total confiança. I ningú sap d’on surt. Potser és un cosí llunyà del nuvi o un vell i quasi desconegut company del col·legi, algú que tothom ignora qui el va avisar però que es convertirà en el líder suprem amb idees molt assenyades i constructives. És el que proposarà lligar el nuvi a una via de tren, el que incitarà al consum d’alcohol com si l’endemà haguessin de tancar totes les destil·leries i el culpable que alguns dels convidats acabin dormint en una cel·la de Rostov del Don després de múltiples partides de paintball i carreres de karts i d’haver entrat en un bar amb l’aspirant a nuvi vestit de reina Elsa de Frozen o de Caputxeta Vermella.
Durant molts anys el meu motiu de preocupació quan anava a una festa o a un comiat de solter era deixar-me a casa la funda de les ulleres. Ara és despertar-me en el fossat dels cocodrils del zoològic. Han canviat les pors però també la tecnologia. Abans el comiat de solter es convocava per telèfon o trobant-te els col·legues pel carrer o al bar. Ara m’han posat en un grup de WhatsApp envoltat de desconeguts, números de telèfon que semblen d’estafa nigeriana i algunes persones que em pensava que s’havien extingit, com els dinosaures. Llegint determinades propostes estic per anar a entregar el meu telèfon mòbil al despatx central de policia.
