Ai! L’habitatge. Què farem per solucionar la qüestió de l’habitatge? Ningú nega que hi hagi una greu problemàtica al tomb d’aquesta qüestió, tant dretes com esquerres, propietaris com llogaters ho accepten, però veient l’escassa resposta davant les crides a la mobilització per protestar contra aquesta situació una s’arriba a plantejar si realment hi ha un problema.
Se’m diu que, clar, la gent té por a mobilitzar-se, tenen por de sortir al carrer a protestar, a donar la cara. O pensen que ells no hi poden fer res, que no depèn d’ells i que els que tenen el poder no ho canviaran. És a dir, que es conformen. Però si et quedes a casa segur que no solucionaràs res. Em sembla una posició comodona aquesta d’esperar que siguin els altres els que es manifestin per tu. Si no alces la veu i et conformes, poca cosa arreglaràs, i si com tu, tothom es queda a casa, encara dones la raó a aquells que creuen que no hi ha cap problema al tomb de l’habitatge, i això que ja hem establert que hi ha un consens que sí que hi ha un problema. I així difícilment aconseguiràs que s’arreglin una mica les coses cap al teu cantó.
Un dels drets que ens reserva la Constitució és el de manifestació, per tant penso que quan hi ha alguna cosa que considerem injusta o que vulnera els nostres drets –per cert, l’habitatge també és un dret garantit per la Constitució– cal alçar la veu, respondre a les crides i participar en concentracions i manifestacions de protesta. Perquè potser sí que tu sol no aconseguiràs res, però entre molts sí, ja que de poc serveix que expliquis i parlis amb el teu entorn i et queixis a ells de la situació si després no ajudes a fer força. I mentrestant, anem renunciant, no només en qüestions com l’habitatge.
