Que travessar una frontera no és poca broma, ho varen poder comprovar quatre persones que utilitzaven el transport públic. Un fet quotidià però del qual vaig ser testimoni la setmana passada. En arribar a la duana i ser requerides, com la resta de passatgers, a presentar la documentació que les acredités no se’n van sortir perquè cap de les quatre persones duia cap mena d’identificació a sobre. L’agent de l’ordre les va obligar a baixar del vehicle tot permetent a la resta de passatgers, que sí s’havien identificat, i per tant a l’autobús, prosseguir amb el viatge. El magnetisme que desprèn aquesta línia, ja feia una estona que ens mantenia atrapats, ja que portàvem uns vint minuts de cua en espera de poder-la travessar. Unes retencions que sempre recorden que travessar aquesta línia, sigui quina sigui la direcció escollida, no té res de virtual. El duaner els va demanar si com a mínim podien mostrar-li una fotografia. Em va estranyar la seva contesta, van respondre que no però tots tenien telèfon mòbil. Havien aconseguit resistir la temptació de fer-se una selfie? O millor dit, no conservaven cap autofoto? És en aquest punt on vaig pensar si el duaner s’hauria conformat amb una d’aquestes imatges, però tot plegat em va fer sospitar que no. Tot sembla indicar que per poder-te identificar com cal és necessari demostrar que t’ha fet una foto un altre, o el que seria el mateix, necessites que els altres donin fe de la teva identitat.
Imaginem, però, que no es tracta d’un passatger, sinó d’un gall qui es dirigeix envers la frontera. Un cop hi arriba i mentre es passeja per aquesta línia que marca la divisió entre dos estats, pon un ou. La pregunta clàssica d’aquesta facècia és, cap a quin costat de la frontera caurà aquest ou? La resposta, que cau pel seu propi pes si pensem que els galls no han evolucionat per pondre, és prou evident com per fer pujar els colors de qualsevol. Però, i si en lloc d’un gall, qui es dirigís cap a la frontera fos una gallina?
Això sembla que és el que ha passat al Pla de la Tossa, on la instal·lació d’un parc solar ha aconseguit que, la línia que durant segles havia semblat clara, s’hagi convertit en motiu de disputa. En quin territori s’ha plantat el parc solar?
Durant els anys que el gall va senyorejar aquest territori, pocs van ser els que discutien on acabava Andorra i on començava Espanya. Fins i tot, o especialment, els mapes que podem descarregar-nos en la realitat virtual semblaven mostrar de manera prou clara on començava un Estat i on acabava l’altre. Però ara que s’hi ha desenvolupat una activitat fructífera, tot sembla indicar que costarà un parell d’anys, com a mínim, treure’n l’aigua clara.
La frontera resta sense identificar, i com els passatgers que volien travessar-la sense documentació, ha entrat en una mena de llimbs que, sens dubte, ha convertit la realitat d’aquest indret en més virtual que mai. I sense necessitat d’acudir al metavers!