N’hi ha prou en aquesta vida amb el fet de ser capaç? És suficient tenir els coneixements pertinents i necessaris per a realitzar una feina? Doncs, depèn. De què? De la tasca que hagis de fer, és clar. El model d’estructura social que hem creat –o que han creat– diu que, en la majoria d’ocasions, el que certifica la teva vàlua és un paper en forma de títol, diploma o certificat. És una manera de facilitar tràmits bastant eficient –sempre?–. Si per un lloc de treball s’hi presenten dues persones, una amb estudis i l’altra no, agafaran la persona amb papers sense cap tipus de mirament. És just això? Home, sí. Ara bé, tindre un títol és causa directament correlativa de capacitat, vàlua i competència? Això ja ho poso més en dubte.
Sempre em ve al cap el cas de Brian Mwenda Njagi, un jove kenyà que, sense tenir estudis universitaris, es va fer passar per advocat. Amb aquesta informació, qualsevol podria pensar que era una autèntica pífia de lletrat. Que semblava un peix fora de l’aigua o un esquimal al desert. No obstant això, va guanyar els més de vint judicis que va defensar. És un cas extrem i extraordinari, d’acord, però podem dir que era millor professional que tants altres amb estudis, diplomes i segells, oi? Per tant, en algunes ocasions, i depenent de la vida o dels recursos que tingui cadascú, el fet de posseir un paper oficial i reconegut indica únicament que posseeixes un paper oficial i reconegut, però no demostra de manera implícita la competència o no que puguis tenir. Som moltes persones al món i, repeteixo, necessitem un sistema que ajudi a automatitzar i simplificar qui serveix per a realitzar una determinada feina i qui no, o no tant. Però, d’altra banda, no em deixa de semblar injust que algú perfectament vàlid sigui substituït per un incompetent acreditat.
