Pensàvem que seria més difícil, però, pel que es veu, no ho ha estat tant i ja som gairebé a les portes que s’arribi a un document definitiu sobre la reforma de les competències, una qüestió cabdal aparcada al llarg dels anys. El Govern té ara pressa per tancar aquesta qüestió i començar a parlar de les transferències, després d’anys elaborant informes i més informes durant els quals no s’ha entrat en un veritable diàleg amb els comuns. Així, pel que indiquen algunes de les parts consultades, la nova redacció pròpiament de la llei s’acompanyarà d’un acord en què es plasmarà les diferents postures adoptades per les parts. Es tracta d’una fórmula que posa de manifest que no ha estat possible arribar a una entesa entre tots els agents implicats en una matèria en què s’hauria d’imposar el consens. Tot plegat fa pensar el contrari: que s’ha perdut una gran oportunitat per bastir un nou marc competencial que pugui ser vàlid per molts anys. I que no s’ha intentat prou arribar a un gran acord en un àmbit fonamental per al futur del país, gairebé similar al que seria una reforma constitucional. El veritable guanyador, una vegada més, és el cap de Govern, que amb l’habilitat que el caracteritza per a negociacions com aquesta ha aconseguit que s’arribi a un text final que pràcticament coincideix amb el que l’executiu proposava des d’un principi. Una cosa que ja es preveia tenint en compte que, contràriament al que hauria estat el més lògic, el Consell General no ha pogut dir res fins a l’últim moment, encara que sigui el responsable final d’aprovar la reforma.
