Andorra té un curiós patrimoni immoble fora de les seves fronteres, més enllà de les seus de les ambaixades, l’Estat és propietari de dos edificis molt peculiars, un a l’Hospitalet-pres-l'Andorre, primera població occitana que trobem quan ens dirigim a Foix, i l’altre a la Manxa castellana.

La Borda d’Andorra a l’Hospitalet, tot i que passa desapercebuda per la majoria, està situada al bell mig del poble. El Consell General la va comprar fa molts anys per a la salvaguarda dels ramats andorrans que feien la transhumància a França, en uns moments històrics on s’havien de complir quarantenes i els lògics tràmits de control administratiu duaners.

L’edifici manxec del nostre patrimoni transfronterer és un molí de vent, situat a la vila de Consuegra. És un esplèndid element patrimonial que forma part d’un conjunt notable d’aquests molins situats en aquella població, elevats a la fama mundial donada per Cervantes en un dels episodis més famosos del Quixot. En aquest cas no va ser una compra, sinó un regal de les autoritats manxegues, en pro d’establir uns llaços d’agermanament que, per cert, s’haurien de fer renéixer.

El 2025 ens ha donat un regal fantàstic a tots els amants de la història d’Andorra i el Pirineu: la constatació del lloc on estava emplaçat el castell de Bragafolls, ben conegut per la historiografia, però del qual no se’n sabia l’emplaçament exacte fins ara. Els andorrans van destruir-lo als albors de l’any 1000, plantant cara al poderós comte Borrell II d’Urgell i Barcelona. 

Paral·lelament a aquests fets, un viking desterrat d’Islàndia anomenat Eric el Roig arribava a una immensa illa habitada per inuits, que va batejar com a Groenlàndia, que significa la terra verda. El nom pot semblar agosarat, més si tenim en compte que és un territori envaït pel gel, però van pesar molt dos factors: d’una banda el murri de l’Eric devia voler captar nous colons per repoblar l’illa, de l’altra, el clima de l’hemisferi nord d’aquella època era molt més amable, faltaven encara uns segles perquè la Petita Edat de Gel convertís l’illa en el que coneixem actualment.

Eric va batejar un dels centenars de fiords de l’illa amb el seu nom, i al final d’aquest va fundar el primer assentament europeu del continent americà, que va anomenar Brattahlíð. Les seves ruïnes encara són visitables i han esdevingut el jaciment arqueològic medieval més septentrional del món. El fill d’Eric, Leif Eriksson, va continuar l’exploració fins a les costes de l’actual Canadà, fet que l’arqueologia també ha pogut demostrar amb la descoberta d’un assentament anomenat L'Anse aux Meadows, a l’illa de Terranova, que ha esdevingut patrimoni de la humanitat. Els vikings van assentar-se al continent americà cinc-cents anys abans de l’arribada de Colom, i l’arqueologia ho ha demostrat sense cap mena de dubte. Aquesta fascinant civilització d’origen escandinau va veure’s obligada a abandonar els seus assentaments nord-americans a causa del canvi climàtic. L’augment del fred va fer insostenible mantenir les granges, restant-hi només els inuits ancestrals fins avui, tot i que sota domini polític del regne de Noruega primer, i del de Dinamarca després.

Vist l’ànim especulatiu que ha envaït la nostra societat en els darrers temps, atès que som una cultura ben adaptada al fred, tenint en compte que no tenim ni port de mar ni promocions immobiliàries pensades per garantir l’accés a l’habitatge de la gent d’Andorra, podríem fer una opció de compra a carta de gràcia de tota l’illa de Groenlàndia. 

Estareu amb mi que l’opció és molt menys escabellada que la proposada per la ministra responsable d’habitatge del nostre Govern, quan va aconsellar-nos sense embuts anar a buscar un habitatge assequible a la Seu, Alt Urgell i més enllà, oi? Ja poden alguns anar aplaudint les polítiques de poderosos dirigents internacionals i propis, perquè vivim en un moment molt perillós de canvis.