Bon dia a tothom!
Fa uns dies sortia la notícia a tots els mitjans que havia baixat considerablement el nivell de comprensió lectora de l’alumnat a tot Europa en general. A Andorra, com que no formem part d’aquesta mena d’enquestes, no ho sabem exactament, però també estem al pot. 
La culpa, evidentment, és en gran part del coronavirus, però hi ha estudis que ja expliquen que això ve de molt abans. 
Jo vaig estudiar, per sort o desgràcia, en un col·legi de frares. D’aquells de la letra con sangre entra. I on estudiar majoritàriament era memoritzar. Però de ben petits quan ens ensenyaven a llegir, ens preguntaven: “I això, què vol dir?” Ens feien llegir en veu alta del Libro de lectura i fèiem redaccions on ens corregien, a part de les faltes d’ortografia, les de sintaxi (nom, verb, adjectius, pronoms, adverbis, etc.)
Quan parlem de llegir, avui dia molta gent ho identifica amb un llibre. Això ja seria un miracle! Avui dia es llegeix molt missatge curt: tuits, WhatsApp, Instagram, notícia de diari per pantalla, compra-venda d’objectes, entrades, lloguers, per app, missatges sexuals...
Qui no s’ha trobat davant d’un cartell d’un esdeveniment amb totes les dades incloses un usuari que pregunta: “Quin dia és, on ho fan i quin és el preu de l’entrada?” i penses, no s’ha llegit la notícia, només l’encapçalament! O d’aquella notícia que parla d’un accident a les 3 hores del matí d’un resident i comencen a sortir comentaris contra els borratxos, contra els portuguesos, tots els extracomunitaris cap a casa seva, i resulta que era un cuiner resident espanyol que sortia de treballar d’un esdeveniment, tornava cap a casa i es va adormir al volant.
La comprensió lectora és la capacitat d’entendre el que es llegeix, tant pel que fa al significat de les paraules que formen un text, com a la comprensió global del text mateix. I ara no m’estendré més en aquest tema. Ho podreu buscar a internet.
Però també hem perdut altres comprensions:
No comprenem que escoltar i parlar, llegir i escriure (per aquest ordre) són la base de la convivència.
No comprenem que el respecte a l’altre també és el respecte a nosaltres mateixos.
No comprenem que no hi ha països exclusius d’una nacionalitat.
No comprenem que el racisme comença per l’odi al veí de l’escala.
No comprenem que “qui paga, mana” o “el client sempre té la raó” són expressions només certes en el cas que es compleixin certes normes de respecte en les relacions laborals.
No comprenem que els mitjans de comunicació i xarxes socials són només mitjans d’informació i no de formació. Per tant, poden dir falsedats.
No comprenem que l’herència que deixarem als nostres fills, per deixadesa i complaença nostra, és el que patiran generacions futures i és pel que ens recordaran. 
No comprenem que unes eleccions no es basen en “¿qué hay de lo mío?”  
No comprenem que els governants són els nostres servidors i nosaltres tenim poder sobre ells.
No comprenem que tenim poder sobre la judicatura.
No comprenem que el “si vols, pots” només és cert col·lectivament. Individualment, es converteix en una cursa d’obstacles que només molt pocs podran superar i a saber què hauran de fer per fer-ho.
No ho comprenem. 
Tot això no és aplicable a centenars de milers d’excel·lents nens, joves i adults que encara creuen en la humanitat i continuen fent una gran feina. 
Au, BonDia tingueu!