Compromís, ètica i responsabilitat moral

El dimarts 15 de juny tots els grups parlamentaris del Consell General van entrar a tràmit, conjuntament, un text inèdit al nostre país: una proposta d’acord de joventut. Un document amb 72 mesures que evidencia que Andorra aposta pel col·lectiu jove.
Com a resum del text final acordat, aquesta és una proposta que compleix tres eixos:
1. L’obertura del Consell General a la participació, ja que es tracta d’una proposta treballada des de la joventut i per a la joventut.
2. El consens, el qual ha estat present en totes les fases del procés de negociació.
3. Un canvi de paradigma amb noves polítiques públiques amb perspectiva de joventut.
Avui, a Andorra, la joventut ha de fer servir la seva veu en política, però sense oblidar el sentit comú, l’ètica, la moral, el respecte, l’honestedat, la transparència, la tolerància, el diàleg, el compromís i tots els valors humans que donen categoria a les persones.
Segons l’Enciclopèdia Catalana, el compromís és una obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc.
El compromís ètic és un contracte que estableix la mateixa persona per aconseguir el perfeccionament personal i comunitari en relació amb l’exercici o activitat que realitza. Aquesta paraula s’utilitza quan una persona està compromesa amb alguna cosa i compleix amb les seves responsabilitats “paraula donada” amb allò que s’ha proposat o que li ha estat sol·licitat. 
Segons Viquipèdia, la responsabilitat moral és la imputació o qualificació que rep una persona per les seves accions des del punt de vista d’una teoria ètica o de valors morals particulars. Es tracta llavors de la responsabilitat que es relaciona amb les accions i el seu valor moral. Des d’una ètica conseqüencialista, aquest valor serà dependent de les conseqüències de tals accions. Sigui llavors al dany causat, per exemple a un partit polític, per les accions o les no-accions d’altre individu o grup. L’absentisme és un patró habitual d’absència davant d’un deure que és l’obligació moral de fer o deixar de fer quelcom, independentment del desig de complir-lo.
I per tant, m’agradaria dir des dels meus molts anys, que l’experiència és un grau. Que per voler gaudir del poder s’ha d’estar disposat a pagar un preu.
Quin és el preu? Potser les moltes hores de servei a la comunitat que es vol dirigir. 
Que si vols poltrona has d’escalfar cadira d’oficina o de barra de bar escoltant. I no només per una raó moral – sabran aquells a qui em dirigeixo què és la moral– sinó pràctica.
No pots voler governar el que desconeixes, sovint perquè no t’has volgut molestar a conèixer-ho. O sí que pots, però el resultat acostuma a ser un desastre per incompetència.