Aquests últims dies molts tenim la sensació que ja estem en campanya electoral. Aquest cop els partits han sortit molt d’hora a la caça de l’elector, o potser igual que altres vegades, però ja no ho recordem. De nou, aquestes passejades –se suposa que pensades més aviat per a la televisió pública– estan a l’ordre del dia per explicar in situ alguns aspectes dels respectius programes. La qüestió és que sempre que no es demani el vot expressament, aquest tipus d’actes estarien dins de la legalitat. És a dir, que l’electorat està condemnat a continuar patint-los, i també els periodistes, en major o menor mesura. El cert, però, és que no s’entén aquesta urgència, sobretot tenint en compte que la qualitat del contingut que es vol transmetre és, en general, més aviat minsa i sovint es nota molt que ni tan sols hi ha hagut una preparació prèvia. Fins i tot, alguns partits s’atreveixen a plantejar temes que queden bastant fora de l’àmbit nacional d’aquests comicis, obviant que estem davant d’unes eleccions generals. Tot plegat fa pensar si per als mitjans de comunicació el millor és no cobrir segons quina mena de convocatòries, cosa que ja fan alguns, mentre d’altres van tirant de notes de premsa oficials. La trista realitat és que des dels partits en lliça, fins ara estan plantejant algunes qüestions que, si atenguéssim al seu interès, no mereixen que es recullin ni en un escarransit breu. Se suposa, i esperem que sigui així, que el millor ha d’arribar i que es reserven per a la campanya electoral els plats forts dels programes. De temes importants per als quals s’esperen propostes n’hi ha molts, i seria bo que fos en aquests en els quals se centrés la campanya.