Interessin o no interessin el ciclisme com a esport, pedalar com a afició o la petja històrica deixada per les dues rodes a la Seu, l’exposició Roda, pedal, pinyó, que ocupa fins a mitjan octubre Sant Domènec, té un punt afegit gens desdenyable: la col·laboració entre l’organització alturgellenca i el Bici Lab Andorra, que ha cedit una part de les peces històriques de la col·lecció Riberaygua. Cosa tan evident, oi? i que, no obstant això, succeeix tan poc sovint, aquesta de la col·laboració entre institucions frontera amunt i frontera avall. En l’àmbit cultural, que sembla d’entrada tan poc conflictiu, i que en canvi apunta beneficis per estrènyer lligams, per conèixer-se millor, per cooperar, per totes aquestes coses que acostumen a aparèixer per discursos institucionals, però que tan difícils deuen resultar de dur a la pràctica. Perquè, pensem-ho, amb quina freqüència ho hem vist? Recordem una curtíssima etapa en què la Temporada de Música i Dansa es presentava a la capital alturgellenca. Dues edicions, com a molt, parlant de memòria. Fruit més que res de la bona sintonia personal entre l’aleshores alcalde, Albert Batalla, i qui era cònsol de la capital, Rosa Ferrer. Mai més. Amb un públic tan proper i fàcil d’arrossegar. Qui té presents més exemples? Apostem que ens sobren dits de les mans. Ni tan sols és habitual (amb honroses excepcions, com els cònsols lauredians, que s’apunten a un bombardeig) veure-hi representants institucionals (en realitat, ni de parròquia en parròquia). Milloraria el coneixement mutu i molt probablement evitaria declaracions que s’inscriuen en l’àmbit de la pura bajanada.
