Avui sí que toca. Parlar, és clar, del CDR andosí, que quinze dies enrere va tenir el detall de dedicar-nos un servei especial molt propi de la casa que animava a deixar un amable comentari en aquest “feixista marca Andorra” [sic] –un servidor, per entendre’ns– “abans no comenci a treure escuma per la boca” (?). A partir d’aquí, i amb la sintaxi tortuosa, el lèxic indigent i els arguments de Tot a 100 que caracteritzen la tribu, es van succeir les manyagues: “ignorant”, “pseudoperiodista”, “miserable”, “caradura”, “feixista”, “supremacista”, “neonazi” i anar fent. Una tal Irina, que es presenta com a “andorrana, independentista i merengue”, per aquest ordre, ho resumia com podia, la pobra: “Puta vergonya de tioooo”. Un altre tal Oriol hi afegia el toc Corleone, tan cedeerra: en un país on ens coneixem tots, deia, “rectifica, si no ho fas per tu, fes-ho per la teva família. Ells no [en] tenen la culpa” [sic]. Un(a) que firma Silvifu em recomana Agiolax perquè diu que no vaig bé de ventre, si ho sapigués. I un beintencionat intent de mediació –“Ajudaria molt al debat que busquéssiu arguments en lloc de passar directament a l’insult”–, va obtenir la resposta que es mereix, per ingenu: “Dir feixista a un feixista no és un insult”. En fi, que he decidit fer cas a l’Oriol i també al meu amic T., que després d’advertir-me que Arrimadas acabarà “de p... en un bordell” i Albiol, de “porter de discoteca” –aquest és el nivell–, em recomanava una rectificació “intel·ligent”. Doncs aquí va, amiguets i amiguetes: estava confós i no em vaig explicar bé. Perdoneu-me. Apa, ja me’n puc anar tranquil de vacances a llacilàndia. I records a la secta i als totpensionistes. Uix, era això, el que no podia dir? Se m’ha escapat. Però ja ho sabeu: és un farol. Seguim.