Superada d’aquella manera la consternació inicial, podem entretenir-nos en els aspectes menors dels atemptats de dijous. Doncs sí: a un servidor també el va sorprendre –o potser no, si hi rumiem una mica– que a la compareixença televisiva del conseller Forn, l’endemà mateix, l’home es preocupés de distingir delicadament entre les víctimes mortals. Segons ell, n’hi havia de “nacionalitat” italiana, belga, alemanya, portuguesa, nord-americana, argentina i també, és clar, espanyola. Ah, sí, més dos “catalans” sense nacionalitat coneguda per l’honorable conseller, es veu. A algunes ànimes benintencionades els ha molestat extremadament que tant El País com El Mundo s’hi fixessin, en aquest detallet. De fet, els ha molestat infinitament més que l’estrambòtica mostra de baixesa ètica i política de Forn, que segurament els ha semblat oportuníssima. En aquesta línia, el mateix dia dels fets van ressuscitar a les xarxes els cartells aquells que responsabilitzaven Bush, Aznar i Blair dels atacs de l’11-S, de l’11-M i del 7-O. I ara, per extensió, dels de Barcelona i Cambrils, volien suggerir. El més jove dels gihadistes de Ripoll tenia 4 anys, quan es va fer la foto aquella. El més gran, 11. Però a alguns nostàlgics –es vivia be, contra Aznar– els va faltar temps per treure de l’armari l’espantall del trio de les Açores, a veure si colava. Per acabar, i vist còmodament en retrospectiva, sorprèn també la proliferació de missatges de l’estil fulanet confirma que està bé durant l’atemptat. Sorprèn si tenim en compte, és clar, que Barcelona frega els 4 milions d’habitants i que la ciutat rep 8 milions de turistes l’any. La probabilitat de figurar entre les víctimes és més aviat remota. Però que consti al Facebook que estem bé.
