Existeix un conflicte d’interessos entre diferents col·lectius de clients de BPA degut al fet que tots els títols de renda variable del compte de BPA a Credit Suisse estan registrats a nom de BPA. Són un actiu de BPA. No estan registrats a nom de cada client.
El problema de la titularitat de les accions és un problema a tota la banca andorrana. Si vostè compra accions de, per exemple, Telefónica a través d’un banc andorrà, el banc compra les accions i les registra a nom del banc, no a nom del client. A Espanya és a l’inrevés. Si vostè compra accions de Telefónica des d’un banc espanyol, les accions es registren a nom de vostè en el llibre d’accionistes de Telefónica i cada any rebrà la invitació a la junta d’accionistes. Consegüentment, a Espanya els comptes de valors queden comptabilitzats fora de l’actiu del banc i queden protegits en cas de fallida del banc. El sistema andorrà preserva la confidencialitat però es perd seguretat per a l’inversor.
La realitat és que tots els clients que el 10 de maig del 2015 tenien a BPA un compte amb valors (renda variable) no tenien les accions registrades al seu nom. Totes aquestes accions segueixen avui dia en un compte de valors a nom de BPA a Credit Suisse i estan inscrites a nom de BPA en el registre d’accionistes de cada societat de la qual s’han adquirit accions.
El Govern oculta sistemàticament que aquests valors del compte de BPA no es van traspassar a Vall Banc per la via de resolució de l’entitat pont. De fet, l’AREB hauria fet una falsa resolució de BPA donat que no podia passar els comptes (passiu del banc) de clients de BPA a Vall Banc sense passar també els drets i actius corresponents, entre ells les accions. Unes accions que avui segueixen al compte de BPA a Credit Suisse i que segueixen a nom de BPA. Per tant, avui els clients de Vall Banc estan en fals i, incomprensiblement, l’INAF tolera aquesta arriscada situació.
Qualsevol informació contrària que li hagin dit seria simplement fantasiosa. Per exemple, encara que el ministre Cinca digui a Els Matins de TV3 que tots els clients de BPA han recuperat els seus diners –i no li canvia la cara quan ho diu–, la realitat és que els clients de Vall Banc segueixen sense poder vendre les accions. Els clients de Vall Banc es poden pensar que tenen valors de renda variable, però avui dia segueixen a nom de BPA. De fet, passa quelcom similar amb els dipòsits en dòlars que segueixen estant a nom de BPA en un compte d’un banc americà al qual no poden accedir els clients de Vall Banc.
No sé què han fet les autoritats diplomàtiques andorranes davant de les autoritats suïsses, però el resultat és que l’Autoritat Federal suïssa de Supervisió dels Mercats Financers (Finma) va emetre una nota oficial el 13 de març considerant BPA com una entitat en fallida. Concretament, considera BPA com una entitat que segueix un procediment de liquidació, i considera BPA com a deutor de l’AREB. A Andorra tothom sap que BPA és una entitat en procés de resolució, que no està ni en fallida ni en liquidació i que l’AREB és l’accionista únic de BPA. Per tant, la Finma no n’encerta ni una o algú ha passat informació tergiversada.
Però aquesta tergiversació de la realitat pot tenir conseqüències nefastes per als clients de BPA i obre el conflicte d’interessos amb els de Vall Banc. Resulta que, des d’un punt de vista oficial, les autoritats suïsses reconeixerien que BPA està en fallida i en el corresponent procediment de liquidació. Dins d’aquest escenari de liquidació, les autoritats suïsses permeten a l’AREB que, sense necessitat d’obrir un procediment concursal a Suïssa, pot reclamar la posició que tingui a Credit Suisse relativa a comptes corrents o en divises. Però avui el compte és de valors, no és un compte corrent.
Si Credit Suisse agafés el risc de vendre les accions del compte de BPA i posar els diners en un compte corrent, ho faria sota la premissa que BPA estaria en un procés de liquidació i obriria la caixa dels trons. Des d’un punt de vista estrictament legal, el fet que la Finma hagi actuat sota un escenari d’un procediment (Verfahrensart) de liquidació ens obliga a recordar que –dins de BPA– l’AREB hauria creat un forat de més de 70 milions d’euros que s’ha de tapar en el moment de la liquidació de BPA. I que sols es pot tapar per la via d’injecció de diners públics (l’AREB és l’accionista únic de BPA) o aplicant una retallada als creditors de BPA, entre els quals es troben els clients. I en un procediment de liquidació tots els clients estarien en el mateix nivell de prioritat i d’obligació de patir la retallada.
En un escenari de liquidació per fallida, com contempla la Finma, els clients de Vall Banc i els de BPA passarien a tenir les mateixes prioritats, donat que l’AREB va tancar el procediment de resolució en fals. L’actuació de les nostres autoritats diplomàtiques davant de les autoritats suïsses, amb una evident tergiversació dels fets, se suma a la nefasta gestió de l’AREB en l’execució de la resolució i obre un conflicte d’interessos sobre 600 milions d’euros, que no té una resposta fàcil. I que no serà gens fàcil de gestionar per part de les autoritats suïsses ni dels advocats que representen clients de BPA i, alhora, clients de Vall Banc.
Però el repartiment d’aquests 600 milions dins d’un procediment de liquidació també obre la caixa de trons amb els clients de BPA Panamà. L’AREB hauria garantit a la Superintendència de Panamà que els clients de BPA Panamà no tindrien cap retallada. Com es pot donar aquesta garantia quan BPA tindria un forat important i la retallada s’ha d’aplicar a tots els creditors en un procediment de liquidació?
Aquest escenari de liquidació també reobre el problema de la retallada que l’AREB va aplicar als comptes dels socis, administradors i executius de BPA. Uns comptes que tenien importants carteres d’accions. Uns valors que avui segueixen dins del compte a Credit Suisse a nom de BPA. L’AREB ha aplicat una retallada del 100% sobre aquests comptes incomplint la disposició 4.1.d de la llei BPA (8/2015), que estableix clarament que cap accionista ni creditor no ha de suportar pèrdues superiors a les que hauria suportat si d’entitat hagués estat liquidada en el marc d’un procediment concursal. I és evident que en el marc d’un procediment concursal els accionistes i administradors de BPA no haurien perdut el 100% dels imports en els seus comptes. Per tant, els accionistes administradors i executius de BPA tindrien uns drets sobre part de les accions que avui estan al compte de BPA a Credit Suisse que avui segueixen sota la titularitat de BPA.
La solució passa per acabar amb les mentides i fantasies de les nostres autoritats. Estan tancats en una bombolla, en un petit grup intoxicat de poder que els porta a creure’s les fantasies que es repeteixen entre ells. Cada dia fan la pilota més grossa. El ministre Cinca va a TV3, deixa anar que els clients de BPA han recuperat tots els seus diners i es queda tan tranquil. Ara que hi penso, també va dir –i va repetir diverses vegades– que tot el que ha fet el Govern de Toni Martí (referint-se a l’IRPF, intercanvi automàtic, tipificació del delicte fiscal, resolució de BPA, etc.) és per iniciativa i convenciment propi i no per imposició estrangera. Deu ser veritat o també deu ser mentida? A vostè què li sembla?