Llegia l’altre dia la notícia de com el president dels EUA havia resolt un conflicte que durant anys va causar estralls violents i sagnants entre Ruanda i la República Democràtica del Congo (RDC), i em va fer pensar en la força del nou imperialisme econòmic dominant. Ambdós països estan situats a la regió dels Grans Llacs, a l’Àfrica, i és una zona molt rica en recursos naturals. És, per tant, una regió molt llaminera per a les grans indústries de noves tecnologies i les economies del Primer Món.
Ruanda, tristament recordada pels sagnants i despietats enfrontaments entre hutus i tutsis que van provocar el genocidi dels tutsis l’any 1994, està governada de mà de ferro des de fa anys per Paul Kagame. Si bé aquest dirigent va aportar la pau després de les matances de tutsis, el creixement econòmic que viu el país està tenyit de sang des de fa temps pel tràfic de les milícies, que campen amb impunitat pel territori, traspassant fronteres i sembrant el terror entre les poblacions.
Dites milícies ruandeses actuen com a màfies i, amb complicitats a tots els nivells, imposen el seu criteri prenent, i fins i tot robant, minerals rars com el coltan allà on es troben perquè siguin exportats des de Ruanda, beneficiant-se, a més, durant dècades, de la complicitat cega de potències europees com França i dels EUA.
I per què? Doncs perquè durant anys aquest país africà ha estat el primer país exportador del món de coltan, que és un mineral escàs, estratègic i essencial per a fabricar els nostres mòbils, els televisors de pantalla plana, els GPS, les càmeres digitals, les tauletes, els iPads, els iPods, els MP4, els videojocs, els ordinadors, i també són cabdals per a la tecnologia en l’aviació, en les centrals nuclears o en l’equipament de guerra punter, entre altres.
Però és que resulta que el 80% del coltan identificat es troba a la RDC! Concretament a la regió del Nord-Kivu. Els principals jaciments de coltan i altres minerals estratègics es troben en aquesta àrea de l’est de la RDC. Les milícies ruandeses, vestides de Forces Democràtiques d’Alliberament (FDLR), tenien com a missió desestabilitzar i acaparar-se les zones veïnes de la RDC, com Goma o Bukavu, ajudant grups com el grup antigovernamental congolès M23 per apoderar-se dels recursos com el coltan, l’or o el coure, i exportar-los com si fossin béns ruandesos. Durant anys, la inestabilitat de la zona va perdurar, amb sovint la visió esbiaixada d’Occident a favor de Ruanda i donant al president Fèlix Tshisekedi, de la RDC, el rol de dolent de la pel·lícula.
Fins que va arribar Donald Trump. I, canviant els eixos negociadors, va promoure la signatura d’un acord de pau entre la RDC i Ruanda el 27 de juny de 2025, juntament amb els bons oficis del Qatar i de la Comissió de la Unió Africana.
Però, sobretot, el que ha canviat és que el president dels EUA, al marge de l’acord de pau, ha signat directament amb la RDC uns acords econòmics cabdals per a l’exportació de recursos naturals estratègics com el coltan, directament de la RDC als EUA, traient de l’equació Ruanda. Pel que la RDC passarà probablement a ser el primer exportador mundial d’aquest preuat mineral.
Pel que fa a l’acord de pau, els dies 20 i 21 d’octubre de 2025, Ruanda, la RDC, el Qatar i la Comissió de la Unió Africana es van reunir a Washington per seguir amb les converses a fi de posar en marxa l’acord de pau signat al juny.
Doncs això, l’imperialisme econòmic acaba amb un conflicte que s’amagava darrere una gran crisi i tensió política i ètnica que semblava estar cronificada.