Confort o arribar a final de mes

Diu el ministre de Salut que instaurar el tercer pagador de manera generalitzada seria una “prestació de confort”. Des que el vaig sentir dir-ho intento buscar una explicació una mica més justificada, i sobretot econòmica, que em convenci que ara no és bon moment per aplicar aquest sistema. Quin problema hi ha que un pacient pagui només el 25% de l’acte mèdic corresponent, tal com estipula el sistema, i que no hagi d’avançar la totalitat d’uns diners que l’endemà (perquè ningú nega la celeritat) la CASS li retornarà? Aquí ningú parla de cobertura del 100%, sinó que el pacient, si segueix el sistema establert, hagi de pagar només allò que li toca. Com que no veig el problema –potser és desconeixement i agrairia una explicació detallada i convincent– encara em remouen més les paraules del ministre. “Confort”. Què vol dir “confort”? Tenir la possibilitat d’arribar a final de mes sense haver d’escollir si pagues una analítica de 300 euros o el lloguer? No haver de triar si et fan un TAC per confirmar una malaltia o renunciar a l’accés al sistema sanitari? No quedar en descobert de compte perquè per un accident imprevist t’has de gastar 140 euros de cop en unes injeccions anticoagulants? No entendre qualsevol d’aquests exemples és no ser conscient de la realitat que viuen bona part de les famílies del país, i és que segons el darrer observatori del CRES, un 32,4% dels enquestats no podia fer front a una despesa imprevista. Em sembla molt agosarat parlar de “confort” quan ningú demana privilegis, tan sols poder arribar a final de mes de manera digna.