Els congressos del cap de setmana de Demòcrates per Andorra (DA) i Liberals d’Andorra (LdA) no han estat gaire profitosos, tot i que dirigents d’un partit i l’altre podrien afirmar que potser aquesta no era la finalitat, sobretot en el cas dels liberals. Amb la immensa majoria dels militants d’una formació i l’altra de cap de setmana, sembla que el millor era no mullar-se gaire i optar per posposar, un cop més, possibles solucions als temes que realment preocupen a la ciutadania. DA només té clar, de moment, segons les meritòries ponències aprovades, que la llei de la nacionalitat ha d’evolucionar i que cal continuar treballant per la diversificació econòmica, apostar per les energies alternatives i negociar un bon acord d’associació. En el cas d’LdA el congrés només ha servit per renovar parcialment l’executiva i ha desaprofitat així la gran oportunitat que tenia de projectar-se com a opció de futur, proposant polítiques alternatives concretes a les dels demòcrates en presència de liberals de tot el món, que van aprovar el nou manifest d’aquest moviment. Demòcrates i liberals han donat la imatge d’estar més preocupats per començar a parlar de qui liderarà els respectius partits que de continguts concrets del que caldria fer en els dos anys que encara queden de legislatura. Tots dos partits aposten, afirmen retòricament, per mecanismes de consens per elegir els seus futurs candidats a cap de Govern, però el cert és que ni tan sols s’han atrevit, a hores d’ara, a apuntar quin és el procés que utilitzaran. Uns i altres han deixat patent també que ja s’esmolen els ganivets i les navalles, i que la lleialtat és molt lluny de la política avui dia.
