Consciència climàtica i quelcom més

La celebració de la cimera pel clima, la COP26, ha posat a les primeres pàgines dels mitjans d’arreu del món els reptes que tenim per davant per mirar de preservar el planeta i evitar els estralls a què ens aboca el canvi climàtic. Sentim cada dia com dirigents mundials s’omplen la boca de bones paraules perquè tots plegats siguem més sostenibles sense afrontar mai el problema de base: el nostre sistema econòmic és insostenible. No podem ser ecològics i créixer contínuament, aquesta és la crua realitat. Necessitem canviar de paradigma, i això no passa per canviar els nostres cotxes de combustibles fòssils (com s’ha compromès la cimera sense la participació dels grans fabricants de vehicles ni tampoc dels països amb els mercats automobilístics més grans del món) per vehicles elèctrics. En aquest cas, l’únic que fem és traslladar la contaminació lluny de casa però no la reduïm. Estem disposats a tornar a viure com els nostres avis? I tot això mentre ningú es pregunta quant contamina la creació de les bateries per a vehicles elèctrics o aparells electrònics, o si amb l’aposta per l’elèctric contribuïm o no a l’explotació infantil i d’adults a les mines de cobalt del Congo. Preguntes que jo em faig a les quals també demano una resposta. Perquè la consciència climàtica és molt important i és evident que hem de fer canvis de vida, però que aquest objectiu no ens faci oblidar la consciència humana ni girar l’esquena a situacions i problemàtiques que si les tinguéssim a casa nostra no les permetríem. O és que les vides al Congo valen menys que a Europa? La doble moral que massa sovint ens fueteja sense voler-ho admetre.