Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Martín Blanco

Martín Blanco

Artista Visual

 

 

Consciències volubles




Estic llegint una entrevista a la contra de La Vanguardia que li van fer a Michael Sandel, catedràtic de Filosofia de Harvard, i que deixa frases com aquestes: “La meritocràcia ens impedeix valorar qui és de veritat important i aporta més a les nostres vides. I ho hem descobert en aquesta pandèmia”. “Avui sabem que un camioner és més necessari que un economista”.
A conseqüència del que estem vivint des que va començar aquesta crisi del coronavirus, probablement molts estaríem d’acord amb les seves paraules. Encara que lamentablement, el que passa amb les paraules és que a vegades es dilueixen més ràpidament del que pensem. I juntament amb elles, els paràmetres amb els quals mesurem certes qüestions. Ja sabem que som volubles i que ens deixem portar per la dinàmica del dia a dia, que ens engoleix i que fa que ens preocupem de l’últim que se’ns posa davant dels nassos. Però això no ens hauria d’eximir de la responsabilitat de perdre la perspectiva real de les coses. I ens passa. I més sovint del que creiem.
Ja ho diu Meritxell Cosan, presidenta del Col·legi Oficial de Metges, en una entrevista a un diari digital: “El que m’entristeix més és que ara els herois som els sanitaris, però una vegada passi això tornarem als mateixos ídols buits de contingut, al meu parer, i que només serveixen per distreure la faràndula.”  
No pot tenir més raó. I els fets l’avalen. Aquí i a gairebé qualsevol lloc. Quan va començar la pandèmia, tots sortíem a les terrasses a aplaudir –polítics inclosos– i resulta que quan la primera onada va passar, a Espanya, per exemple, molts sanitaris es van quedar sense feina perquè les retallades van continuar. És clar, era més fàcil pensar que el problema ja estava solucionat que suposar que una malaltia que havia aturat el món sencer per tres mesos podia tornar. Si és que havia marxat. I així, faltaven rastrejadors i la gent que continuava treballant a la sanitat estava desbordada. Ara, sabem que no sols no se n’havia anat enlloc, sinó que estava més viva que mai.
I nosaltres seguim igual que sempre. Sí, fem les coses bé –o això se suposa–, però quan Catalunya torna a obrir la frontera, sortim corrent com a bojos per a buidar, literalment, les prestatgeries del Mercadona, inclosa la secció del paper de vàter. I ara no tenim l’excusa d’estar a la primera onada i no saber què fer.
Recordo perfectament molts amics que em deien que aquesta pandèmia ens serviria per valorar les petites coses que, al cap i a la fi, en aquell moment semblaven les més importants. La realitat és que el temps està posant les coses al seu lloc una altra vegada. És a dir, que les dinàmiques continuen sent molt similars a les d’abans.
Esperem que a partir d’ara, els sanitaris no necessitin els nostres aplaudiments i els encarregats de proveir de recursos la sanitat pública facin el que han de fer.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte