Consell de Sant Tomàs

Com és tradició, el 21 de desembre se celebra el consell de Sant Tomàs, on podem admirar els consellers generals vestint el gambeto i tricorni. Temps era temps quan els seus il·lustres antecessors anhelaven l’arribada d’aquest dia amb l’àpat institucional, on cada conseller general tenia dret a una perdiu per cap, un fet ben excepcional en aquells temps on mancava de tot.
Les dècades han passat, però la tradició andorrana perdura. El Consell de Sant Tomàs de 1961, segons ens relata el diari La Dépêche du Midi, va iniciar-se amb la missa del Sant Esperit a l’església parroquial de Sant Esteve d’Andorra la Vella, on s’havia inaugurat una nova nau amb l’addició d’estructures romanes i gòtiques pertanyents a l’antiga església. Com no podia ser d’una altra manera, van assistir els veguers episcopal i francès, Jaume Sansa i Etienne Vaysset. Després de la missa, els esperava un suculent àpat ofert pel Consell General a totes les autoritats de les valls d’Andorra, entre elles batlles, notaris, els cònsols de totes les parròquies, els secretaris dels veguers i el cap del servei de policia.
L’àpat va ser servit a l’emblemàtic Hotel Pyrénées i es componia de sopa Henri IV, graellada de peix de Tarragona amb tres salses, perdiu lleidatana a la caçadora i com a postres, rebosteria, torrons i fruita. El tot acompanyat per vins Perelada, xampany Codorniu i cafè amb licors. Tal com se’ns explica, la tradició de servir en aquests àpats del Consell General una perdiu per cap es manté malgrat les dificultats. Seixanta-un convidats van tastar aquestes delícies en un ambient cordial sota la presidència benvolent i paternal de la sindicatura. Un exemple reconfortant i estimulant, segons l’autor de l’article.
El menú del tradicional àpat institucional de Sant Tomàs no canvia en l’essència en què indiscutiblement s’ha de servir una perdiu, però sí té alguns canvis per la resta de menges. El 1964, al mateix Hotel Pyrénées, se serví de nou un esplèndid àpat. Aquell 21 de desembre les autoritats va delitar-se amb un excel·lent brou de gallina a l’andorrana, graellada de peix amb salses romesco i maionesa, perdiu amb cols de Brussel·les. De postres fruits variats, rebosteria i torrons. El celler va estar a l’altura amb vins blanc i negre Perelada per finalitzar amb xampany Codorniu extra.
Un costum que espero que no es perdi mai perquè un poble sense arrels ni tradicions és un poble sense ànima i hem de lluitar per no perdre els nostres usos i costums en un món cada vegada més globalitzat.
Aprofito per desitjar-vos un feliç Nadal juntament amb les vostres famílies i amics.