Aquest Consell se celebra el dimecres abans de carnaval.
És per arrendar els cortons (una part de muntanya) als ramaders de la parròquia de Canillo.
És la més gran en extensió i té molts cortons.
Abans hi havia molts ramaders i necessitaven terrenys per als ramats quan venien de fer la transhumància. L’arrendament pujava bastant de preu després de la dita del Comú, perquè hi havia molta competència. Cada persona que arrenda demana una fiança a un del públic. Aleshores el Comú tenia molts ingressos.
Avui dia queden pocs ramaders, les dites pugen molt poc. Algú que no té bestiar també arrenda per compromís.
Abans de començar a arrendar es llegien els arrestos (normes de la parròquia). Per exemple cada propietari havia de treure la neu davant de casa seva almenys un metre, i això encara és vigent. Però avui dia després de nevar tothom vol les vies netes de seguida.
És un costum de convidar-se mútuament amb els consellers d’Encamp que ells ho celebren el dilluns abans de carnaval.
I s’acaba l’acte amb un sopar.
Com que és un consell sabut que hi pot assistir tothom s’ofereix a la sortida un refrigeri a tots els assistents.