Conspiracions i negligències

La setmana passada el diari Público oferia als lectors, per capítols com les bones novel·les, el que de ben segur es pot considerar l’exclusiva d’aquest estiu malgrat tot just aquest hagi arribat a la meitat. Les revelacions sobre la relació del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol amb l’imam de Ripoll i el control dels telèfons dels terroristes que van atemptar el 17 d’agost del 2017 a la Rambla de Barcelona i a Cambrils, mereixen unes explicacions que des de l’executiu espanyol encara no s’han donat. De fet, no va ser fins al tercer dia que la titular de Defensa, Margarita Robles, va sortir al pas de les informacions defensant el personal del CNI i advertint que respondrà allò que se li demani però només si fa referència a la gestió del seu Govern.

Malgrat que hi ha qui ja n’ha sortit a parlar i ha apuntat aquesta possibilitat, em nego a pensar en teories de la conspiració i de mans negres amb interessos obscurs. I és que malgrat els dèficits democràtics que ha demostrat tenir, sobretot els darrers anys, no vull creure que un país europeu com Espanya sigui tan vil i tan mesquí com, podent-ho evitar, permetre que danyin els seus propis ciutadans.

Per això, i perquè en altres ocasions el CNI ja ha demostrat estar més a prop d’assemblar-se a la TIA d’en Mortadel·lo i Filemó del gran Ibáñez que no pas de les grans agències d’intel·ligència internacional, sospito que ens trobem davant d’un cas de negligència greu amb un resultat evidentment fatal. Sigui com sigui, sembla evident que cal depurar responsabilitats i prendre les mesures escaients perquè qüestions tan delicades com és en aquest cas la seguretat, no estiguin en mans d’incompetents.