Consum i tràfic de drogues

El consum de drogues és un tema de salut pública que comporta preocupacions i problemes importants a Andorra, particularment entre la joventut.
El Govern d’Andorra va aprovar el 2004 el Pla nacional contra la drogodependència que oferia un marc de treball des d’una perspectiva global i integradora i actuava des de diferents àmbits i amb la implicació de diversos agents. Es fa èmfasi que la prevenció és l’estratègia més important i que els principals àmbits d’actuació són l’àmbit escolar i familiar.
Es va reforçar la vigilància policial en els llocs més possiblement utilitzats per la venda i el consum de drogues entre els joves com són els centres escolars, parcs públics i llocs d’esbarjo i d’oci.
Tot i aquestes mesures, el consum de drogues s’està agreujant i particularment entre els més joves. Setmana rere setmana llegim en els mitjans de comunicació les detencions de persones per tinença de drogues. Una situació desoladora.
El 14/12/2020 els ministres Rossell i Filloy van anunciar que els voltants dels centres escolars tindran controls antidroga amb gossos capaços de detectar la presència d’estupefaents. Aquestes mesures de control haurien de ser fetes per joves policies de civil que es puguin infiltrar per actuar amb més eficàcia.
S’hauria de potenciar la figura de l’educador de carrer i crear-la en totes les parròquies que encara no en comptin. Uns educadors que estan sobre el terreny, coneixen els joves i el seu àmbit familiar i poden detectar comportaments problemàtics que poden derivar en alguns conflictes.
M’alegro de la creació pel curs vinent de l’Escola d’oficis, que anirà enfocada a aquells alumnes a partir dels setze anys per impedir que deixin els estudis prematurament. Serien també benvingudes unes sessions informatives sobre addiccions.
Crec que la solució merament punitiva amb sancions econòmiques no ho és tot, ja que no escapa a ningú que en la majoria dels casos aquestes són finalment assumides pels pares dels joves infractors. Es podrien substituir les sancions penals per treballs en benefici de la comunitat i les sancions administratives aplicades a menors d’edat pel seguiment d’un programa alternatiu de rehabilitació.
Durant l’any 2019 la policia ha intervingut un total de 20.844 grams d’estupefaents a Andorra, xifra que representa un augment del 138,9% respecte a la quantitat requisada l’any anterior. Aquest augment s’explica per un major control policial però també per un increment del consum.
És evident que totes aquestes mesures no són suficients si els joves no tenen una educació familiar adequada de sensibilització sobre els riscos associats amb l’abús de drogues; mai és massa primerenc o massa tard per parlar-ne. Molts joves que es dediquen al consum i tràfic ja venen de famílies desestructurades que no poden oferir una educació adequada i,malauradament, n’hi ha moltes.
El Govern té previst tenir enllestit a principi de l’any 2022 el centre residencial d’educació intensiva (CREI) que servirà per donar resposta a totes les famílies que tenen dificultats amb adolescents, ja sigui perquè pateixen algun trastorn conductual o perquè es troben en situació de risc. Entretant aquests es deriven a Catalunya. La 4a planta de l’hospital és insuficient i cal un nou i modern centre de salut mental per tractar els joves amb trastorns.
És del tot essencial frenar l’entrada i tràfic de drogues al país. Tots sabem que la procedència és majoritàriament del veí del sud i especialment de la Seu d’Urgell pujant a Andorra pel camí dels contrabandistes o per la mateixa frontera del riu Runer. Però, com diu un jove consumidor: “cal recordar que el món de les drogues guarda certa similitud amb una escala piramidal, sempre hi ha algú per sobre, desconegut i molt possiblement d’alt poder adquisitiu, que mai sortirà a la llum”. Jo afegiria que també, suposadament, alguns traficants podrien ser protegits per alts càrrecs polítics, policials i judicials.