Els millors aliats contra el consum d’alcohol no són les campanyes a l’estil Stevie Wonder de si beus no condueixis o les trobades d’Alcohòlics Anònims amb aquell ritual que comença així: “Hola, em dic Eustaquio i m’he begut la collita.” Curiosament són els nous bars de moda i de disseny els que estan fent més per prevenir l’addicció.

Entres per prendre’t un gintònic a les nou de la nit i dues hores després el bàrman, que té l’ego de la mida d’un portaavions classe Nimitz, encara t’està explicant les característiques organolèptiques de les 175 classes de ginebra de les quals disposa el local. A mitjanit, quan has triat la ginebra encara et falta decidir-te per les 68 varietats de tònica que et proposen. Amb una mica de sort, quan fa tres hores i mitja que estàs assegut en un tamboret et començaran a preparar el beuratge amb la mateixa precisió que si estiguessin desactivant una bomba de la Guerra Civil Espanyola. No fos el cas que s’escapi una mica de carbònic i es produeixi una deflagració que redueixi el bar d’alta tecnologia a cendres.

Et maleeixes per no haver demanat una cervesa, però tampoc hauries reduït gaire el temps d’espera. Prendre’s una canya és tan complicat com aprovar unes oposicions per ser notari. Perquè n’hi ha de tants tipus com articles al Codi Penal en versió refosa. N’elaboren d’artesanes, de commemoratives, del país, la vintage, dels monjos del Segon Orde de Sant Francesc, de mantega, de patata, i d’arqueològiques fetes de la mateixa manera en què als països nòrdics el gegant Oegir l’oferia al déu Wotan. I el bàrman durà a terme una classe magistral de la cervesa a la història començant per Mesopotàmia i Sumèria l’any 10000 abans de Crist, passant pels xinesos, els romans i els bàrbars i acabant quan Pasteur, al segle XIX, va efectuar troballes fonamentals en el procés de la fermentació.

Mentrestant, et preguntes com s’ho deuen fer quan tenen molts clients i, sobretot, quin és el rendiment comercial si perden tant temps en explicacions i preparacions. Això últim té una resposta immediata. Et cobren la cervesa o el gintònic a un preu tan alt que podries pagar el PIB de Botswana saludant a la graderia. Tot i que tenint en compte que a dins de la beguda hi va tota la producció dels padrins dels horts del Dau, pots considerar que per la mateixa tarifa també sopes.

El problema és que amb tanta estona a la barra t’has sentit com si estiguessis a la coberta del Titanic esperant un bot salvavides i pensant a comprar-te un kit per fer-te la cervesa a casa, com si formessis part d’aquella família endogàmica que vota Trump i que mai ha sortit d’Arkansas. Quan finalment t’arriba la beguda i fas un primer glop, ja és la matinada. El bàrman et diu que tanquen. No pots actuar com al restaurant, que quan marxes t’emportes l’ampolla de vi. Si allò en comptes d’un local hipster fos un Starbucks t’enduries el gintònic en un vas de plàstic. Ets incapaç de fer un sant Hilari o de beure com un carreter i el teu gibrell pagat a preu d’assessor espanyol del Govern s’ha quedat allà. D’això se’n diu consum responsable.