Un tòpic molt típic seria dir que la primavera és una època de canvi. Ho coneixem prou els que som al·lèrgics –no a la mateixa primavera, sinó als efectes que té sobre les plantes i el seu afany de procrear–. El pol·len, finalment, no és res més que una part del seu mecanisme de reproducció. Per sort, existeixen algunes compensacions com ara la vista de les diferents classes de flors com broten.

Els japonesos ho saben des de fa una bona colla d’anys. La celebració de Hanami, “mirar o observar les flors”, és una festa molt popular. En aquesta ocasió, els ciutadans deixen les seves ocupacions diàries i convergeixen als parcs i jardins per dedicar-se al gaudi d’aquest do de la natura. Tampoc està dit que no circuli alguna botella de sake per l’ocasió. Però, com diem per aquí, in vino veritas i l’alcohol –pres sempre amb moderació, és clar– pot ajudar a elevar l’ànima i facilitar el contacte amb la bellesa que ens envolta.

El nivell just d’alcohol també sol facilitar la creació literària i poètica i, donada la importància que té la flor del cirerer o sakura en la seva cultura, no és estrany que aparegui sovint en les obres literàries i fins al manga actual. Una petita cerca a Google Images dels termes manga cherry blossom us en pot deixar veure una mostra. Al segle XVII, el reconegut poeta japonès de l’època Edo, Matsuo Bashō, va compondre el haiku següent: “Samazama no / koto omoidasu / sakura kana” (Són moltes les coses / que em fan recordar / aquestes flors de cirerer).

Naturalment, no tot és alegria i entre els esdeveniments o persones que es recorden, n’hi pot haver de tristos. En tot cas, el tema que vertebra aquesta celebració és l’empatia que pugui existir entre les persones i les coses naturals. És la idea del mono no aware, amb connotacions de la impermanència o transitorietat de les coses que l’humà pot experimentar. Com les flors del cirerer, avui som aquí, però demà...

Els temples de la regió de Kyoto han pogut mantenir un registre ininterromput de la data en què han florit els cirerers –i això, des del segle IX–. Científics moderns com Yasuyuki Aono i Keiko Kazui han pogut, l’any 2008, demostrar la relació entre aquesta data i la temperatura que hi fa al mes de març: com més càlides les temperatures, més aviat floriran els arbres.

Avui en dia, es fan servir mitjans més precisos i més tecnologia per proposar una previsió del sakura-zensen o “front de la floració dels cirerers”. En un mapa com el del temps, podem veure com a Tòquio han florit des del dia 26 de març. A Sendai, han hagut d’esperar fins al dia 10 d’abril, mentre que Sapporo –a l’illa del nord– no és fins ben entrats en la segona meitat del mes. Us imagineu el Mauri de TV3 fent la previsió de la floració de l’ametller a Catalunya? Potser l’hi hauríem de dir...