Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de LRiba

Landry Riba

Músic

 

 

Contemplar...




Hi ha dies en què escriure aquesta columna resulta ser un exercici complex... Ja sigui perquè el tema que voldria tractar no dona per omplir l’espai atorgat, ja sigui perquè simplement no hi ha tema a la vista i no se sap per on començar... Avui és un dia d’aquests. Temes variats que van voltant frenèticament per la ment però cap ni un que, tal com li passaria a una bola en un quinto, cau pel forat i esdevé clar i precís.
I la mirada se’n va cap a la finestra del menjador de casa. Fora, la llum del sol, que en breus minuts s’amagarà darrera del coll d’Ordino, tenyeix lleugerament de daurat l’obaga verda de pins negres que tinc  a davant de casa. L’eugassada peix tranquil·lament en els prats de més avall mentre els pollins de poques setmanes experimenten amb moviments poc adrets. Tot plegat gronxat pel so de les esquelles, les mallerengues, un pinsà i el bordar d’un cabirol.
L’estampa és bonica. Una escenografia cuidada i gairebé perfecta on cada element es troba en la millor de les ubicacions. Una estampa dinàmica que mentre escric va canviant. Les tonalitats daurades són engolides pel coll d’Ordino, les eugues emprenen el camí cap al riuet per abeurar-se i el cabirol deixa de fer-se sentir.
Aquest paisatge se m’ofereix cada dia des de fa anys. El veig varis cops al dia: en llevar-me, en baixar cap a la feina, en tornar a casa o en passejar amb els gossos. El veig però no el contemplo. I admetreu que hi ha una diferència important entre fer una cosa o fer l’altra!
I no és pas que no tingui per costum contemplar els paisatges! Al contrari. En la darrera columna comentava que em semblava poc afortunat proposar als nostres visitants que es fixin en el nostre paisatge a través de marcs de ferro situats en diferents punts del país. Poc afortunat perquè es fragmenta la integritat paisatgística i es promou la fotografia fugaç i no la observació aplicada. Però resulta que el paisatge immediat, aquell que ens envolta, pot acabar esdevenint rutinari, comú i gairebé invisible.
I això comporta el risc de restar-li valor i, per tant, de cuidar-lo menys del que es mereix. Hi ha moltes maneres de fomentar la conservació dels espais naturals i n’hi ha una que resulta extremadament efectiva, que és ensenyar a contemplar-los. Cal insistir-hi tan sovint com calgui fins que de forma gairebé inconscient associem un valor al paisatge que ens envolta. Un valor que neix més del sentiment que del raonament i que els acadèmics han anomenat “valor individual dels ecosistemes”. 
Si em disculpeu, seguiré contemplant fins que la nit ja no m’ho permeti...

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic