Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EVilagines

Everest Vilaginés

Exempresari jubilat

 

 

Contra l’especulació salvatge del capital




En aquests dies que la difusió dels papers de Panamà torna a posar en evidència la desregulació bancària i financera que permet l’especulació salvatge del capital, em sembla útil parlar de la taxa sobre les transaccions financeres (ITF), també coneguda com a taxa Tobin.

La liberalització del capital financer. Cronologia d’un canvi:

–1946: acords de Bretton Woods i sistema de tipus de canvi fixos amb el dòlar EUA com a divisa de referència mundial ancorada a l’or.

–15 d’agost de 1971: suspensió de la convertibilitat del dòlar EUA en or més tipus de canvi flotant.

–Preferència per governs conservadors als principals centres financers: adopció de mesures en pro de la desregulació del mercat de capitals.

–Auge del neoclassicisme econòmic: protagonisme del mercat per sobre l’Estat.

Tot això pensant que la globalització del capital permetria invertir en països en desenvolupament, que sortirien així del pou de la misèria, però que en realitat ha obtingut ben pocs resultats.

Seria el moment de taxar el moviment internacional de capitals: la taxa Tobin (ITF).

L’especulació financera, amb el continu procés de desregulació bancària i financera, ha permès l’especulació amb qualsevol tipus de moviment de capital internacional i n’ha incrementat exponencialment la quantia.

Els nous tipus d’innovacions financeres (l’enginyeria financera) apareguts arran de la desregulació incentiven l’especulació i creen al seu voltant noves institucions (fons d’inversió, fons de pensions, fons sobirans, hedgefunds o societats de capital risc) que gestionen aquesta especulació.

Aquest fenomen té especial rellevància pel que fa a dificultar o fins i tot dirigir les polítiques econòmiques (sobretot monetàries) dels governs.

Prenent com a exemple la crisi actual, l’especulació amb el deute sobirà suposa per als governs que la pateixen la claudicació de les seves polítiques econòmiques i socials a una òptica de curt termini imposada pel mercat de capitals.

Ja l’any 1972 el professor James Tobin planteja la tesi d’imposar un gravamen sobre les operacions de canvi de divisa en l’àmbit internacional com a mecanisme de fre de l’especulació en el mercat de capitals.

Tal volum d’especulació ha suposat una pèrdua de la sobirania financera de països i particulars.

Així, la taxa Tobin s’articula com un impost que grava l’anada i tornada de capitals a curt termini per desincentivar l’especulació.

Així, simplement es proposa gravar el viatge que fa el capital i no la seva estada. D’aquesta manera no es desincentiva la inversió productiva o els préstecs internacionals, normalment associats a operacions de llarg termini.

S’aprecia com l’èxit de la taxa Tobin està clarament associat al fet de ser aplicat a escala global. D’altra manera suposa un peatge econòmic al país que intenta recuperar la seva sobirania financera.

Un exemple d’aplicació: suposem que un especulador té un horitzó temporal d’un mes per a la seva inversió. Cal tenir en compte que la majoria d’operacions especulatives suposen guanys a causa de la quantia invertida i la seva mobilitat, més que no pas el marge de guany. Així una taxa del 0,1% sobre la quantitat invertida suposa que l’especulador hagi de preveure un marge de benefici per sobre del 0,2% (0,1 d’anada més 0,1 de tornada); en cas contrari el benefici es veuria absorbit per la taxa.

La dita taxa, aplicada en cada moviment, desincentiva clarament l’especulació a curt termini però no perjudica les operacions a llarg termini, ja que només tributarien al principi i al final del moviment.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte