El 1896, el contraban de tabac preocupava el delegat permanent francès així com el seu veguer. 
Charles Romeu li explica que els contrabandistes andorrans preparen paquets idèntics als francesos i els recobreixen amb una banda portant la menció escafarlata i fan passar aquesta mercaderia com a francesa. El veguer francès explica que tenint jurisdicció només a territori andorrà, no li pertany ni de perseguir ni de reprimir el delicte de contraban, que només existeix i és consumat pel fet de la introducció fraudulenta més enllà de la frontera. El veguer recalca que no pot, des del punt de vista del contraban, immiscir-se en les atribucions de la duana ni en la dels tribunals correccionals francesos. 
Tot i així, a banda del delicte de contraban, li sembla que hi ha un delicte totalment independent i ben caracteritzat que és el de la falsificació i conseqüentment de les imatges dels segells, dels segells de marques destinats a ser posats en algunes mercaderies en nom del Govern. Amb el delegat permanent convenen que Romeu, en el seu pròxim viatge a Andorra, esbrinarà més detalls sobre aquest nou afer, que considera que és d’alta importància.
Sis mesos més tard, el delegat permanent inquireix de nou al veguer la seva opinió sobre la qüestió dels tabacs francesos que el seu govern, per favor especial, va autoritzar la introducció a Andorra a preus d’explotació reduïts. 
Des de fa temps, per no dir des de l’inici, aquesta concessió ha donat lloc a les valls andorranes a un contraban d’allò més lucratiu, segons opina Charles Romeu. Siguin quines siguin les mesures que s’hagin pogut prendre en aquest assumpte, l’experiència ha demostrat la quasi impossibilitat de reprimir completament el frau i de posar terme als abusos.
El favor al qual al·ludeix no respon a cap necessitat. Pocs andorrans fan actualment ús dels tabacs francesos als quals la gran majoria prefereix el tabac del país, molt més fort i excessivament barat. Els pocs consumidors que fan ús dels tabacs i cigars de les manufactures nacionals franceses són persones benestants, a les quals els serà sempre fàcil proveir-se, si és que volen fumar tabac francès, prop d’amics o durant els seus viatges a França vàries vegades per any. És així com ho fan els fumadors de tabac espanyol, que no gaudeix de cap reducció de preu.