Al titular hi hauria volgut escriure: donar autoritzacions de treball a les persones amb malalties mentals tractades i una trajectòria professional sòlida, també és lluitar contra l’estigma. Ja fa temps que ho volia posar de manifest, i potser veladament ho havia insinuat, però les moltes idees que en qüestió de cinc minuts va donar el cap de Salut Mental sobre com lluitar contra l’estigma, ha tornat a fer aflorar una espina que tinc clavada. I és que com és públic i notori, una persona amb certs problemes de salut, entre els quals els relacionats amb la salut mental, no pot obtenir una autorització de treball, sempre, és clar, que digui la veritat quan se li fa la revisió mèdica. Crec que aquestes limitacions s’haurien de revisar si el que es vol és acabar no només amb l’estigma, sinó amb el tabú i l’engany. Potser aquestes mesures es mantenen per no incrementar la càrrega que suposa la teràpia, el seguiment i la medicació i acompanyament d’aquestes persones, però a hores d’ara no hi ha cap Estat al món que pugui dir que sigui un espai lliure de certes afectacions de salut, siguin mentals o d’un altre tipus. Així mateix, cal apostar per una contractació que no estigmatitzi la salut mental, que no estigmatitzi la persona afectada. Posat en positiu, que s’implementi de debò el model d’atenció centrat en la persona, del qual Afers Socials i Salut fan gala cada dos per tres en relació amb els dispositius sociosanitaris. Un model ideal que passa per l’aplicació a la quotidianitat concreta, a la vida real del Josep, la Carme i el Pol. Fem de les teories boniques, accions factibles. Així sí que acabarem amb estigmes i discriminacions.