Contrastos per fer-nos reflexionar

Un 13% de la població està en risc de pobresa. Un titular que contrasta amb aquells que celebren la construcció d’un bon gruix de noves promocions de pisos de luxe i alt standing. Dos mons i dues realitats que en aquest petit país conviuen a pocs metres de distància. Mentre alguns no poden menjar carn o peix cada dos dies, ni fer una setmana de vacances a l’any o mantenir l’habitatge en una temperatura adequada a les condicions climàtiques, altres neden en l’abundància de decidir si es gastaran un, dos o tres milions d’euros en un espectacular pis, amb vistes fantàstiques i fins i tot amb serveis extra, com si fessin estada en un hotel. Certament, quan ho poses per escrit, potser sona més cruel i tot. Segons ens van recordar fa pocs dies, Càritas ha notat un lleuger descens en el nombre d’usuaris que han recorregut a l’entitat per cobrir necessitats bàsiques, d’acord que com va explicar el cap de Govern cada vegada hi ha més cobertures socials per a aquells que ho necessiten, però potser també caldria una reflexió molt més àmplia. Cap on va Andorra i cap on hauria o voldríem que anés? Potser és hora de posar-nos a la pell d’aquells que no poden pagar un lloguer i pensar què senten cada vegada que llegeixen que el Govern no farà pisos socials o que no es pot intervenir en els preus dels arrendaments i, per tant, segueixen sense una solució als seus problemes. La tardor és època de contrastos i a tots ens agrada veure la varietat de tonalitats que mostren els nostres paisatges, però potser cal no deixar que aquests contrastos esdevinguin diferències massa difícils de pal·liar.