Contrastos lumínics a la capital

M’ho va fer notar un company precisament divendres, el dia de la inauguració del Poblet de Nadal, en passar per la plaça del Poble i la plaça Rebés: que tot aquell malbaratament d’energia (i diners i...), encara que aquí paguem la llum molt més barata que a baix o baratíssima si ho preferiu, l’any passat durava fins a les 2 de la matinada, quan ja molt poques ànimes es passegen per aquells indrets. I què voleu que us digui, crec que és del tot innecessari –i més en els temps que corren– fer aquesta exhibició d’enlluernament, ja que considero que des de les administracions públiques s’hauria de fer un esforç de contenció. Però no només per això, sinó perquè a quatre passes, i encara no de ple en la zona perifèrica d’Andorra capital, un tros de l’avinguda Príncep Benlloch, concretament a l’altura de Clara Rabassa, fa mesos que està a les fosques, sense llum al carrer, llum dels fanals normals i corrents, vull dir, no em refereixo ja als guarniments de Nadal, perquè això requeriria incorporar les crítiques d’altres zones de la capital que es queixen perquè resten sistemàticament fora dels plans lumínics i no lumínics del Comú. El cas és que travessant de la claror al costat fosc de Príncep Benlloch és com si passessis d’un món a l’altre a través d’un túnel no del temps, sinó de la indiferència i l’oblit. Això, és clar, donant per descomptat que qui s’ocupi dels fanals, sàpiga que no funcionen. I si no ho sabien, doncs ara ja ho saben. Més que res perquè fa trist i deixat. Més que res perquè crec que no és demanar massa que es faci la llum on realment es necessita.