Estava escrivint aquest article quan, de sobte, m’he quedat en blanc... Aquell punt a partir del qual no hi ha manera de seguir endavant d’una forma natural i qualsevol pas esdevé forçat. Un problema! Així que he deixat passar una estona per veure si el temps aportava noves idees i, tot rumiant, m’he adonat de què estava fent: tenia posat un disc d’Hysteriofunk –Forma– i tenia al damunt de la taula una cervesa artesanal Alpha, elaborada a Arinsal, que deixava anar les bombolles de gas a la superfície del got. Al damunt de la taula, també, el darrer llibre del Joan Peruga, Alcanadre, que he fullejat després de llegir l’article que li dedicava Roser Porta en aquest diari. Envoltat de producte local!
I he descartat el que tenia escrit per tornar a començar... Perquè ho farem més o menys bé, però ningú pot dir que a Andorra no hi ha iniciativa! I estic parlant de l’àmbit divers de la creació. Ja sigui literària, musical, artística en general o vinculada a noves propostes empresarials o esportives. Som imaginatius!
També és cert que tenim una certa tendència a buscar resultats de forma ràpida, a esperar que les nostres propostes tinguin una acceptació unànime i vivim malament la frustració que pot provocar el fracàs.
I som tan imaginatius com dispersos i temeraris! Ens tirem a l’aigua sense calcular la fondària i quan piquem de cap al fons i algú ens diu “Jo ja t’ho deia!”, ens enfadem amb tothom i amb totes les institucions perquè és clar, algú ha de tenir la culpa que ens haguem estampat...
Tot això per dir que tinc la sensació que malbaratem molta energia creativa impulsant projectes a cegues, conduïts per la il·lusió i l’eufòria de construir alguna cosa nova. Com es podria dirigir tota aquesta energia per intentar aconseguir projectes exitosos? Com es podria agrupar les diferents iniciatives en cada àmbit de la creació –lato sensu– perquè es creessin sinergies i no competència? Com podria saber algú que tingués una idea fantàstica si algú altre ja hi està treballant? Com es podria catalitzar tota aquesta efervescència per aconseguir una reacció global favorable a tots?
No tinc la solució... Però estic convençut que una eina que permetés compartir inquietuds artístiques (o empresarials) ens faria més eficaços i incrementaria la qualitat dels nostres treballs pel simple fet de compartir coneixements i vivències. Com ho veieu? Quina podria ser aquesta eina? Teniu coneixement d’alguna iniciativa similar en algun racó d’aquest món? Convergència o individualisme... Aquesta és la qüestió de fons.
