Les converses de cafè són sempre llocs d’interacció social privilegiats. Són les sinergies que fan reviure el nostre vessant més social. Escoltes. Dius la teva. Aprens. Discuteixes. Vius. Ja ho canten Els Pets a Converses de cafè: “El món anem arreglant / a cops de cafè amb llet.” Hi vas un cop per setmana, o cada dia o de tant en tant. I anheles aquest moment on et desprens del teu dia a dia, de les motxilles que et cansen el cos i la ment, i al voltant d’una beguda calenta o d’un suc que acompanyes d’algun pecat com ara un crusant o, més raonable, un entrepà petit de pa amb tomàquet i pernil. I refàs el país de manera coral.
El repassem de dalt a baix. Recosim les costures de les institucions i del rumb de tots els esdeveniments. Compartim, debatem i sentenciem. I com que ens coneixem quasi tots, el resultat és d’allò més cruixent. Des de fa dos anys, per això, hem de respectar la distància social i si fas cafè amb més de sis persones seus en dues taules separades i fas gaudir de la conversa tot l’establiment.
–Com que la Covid s’ha desbocat, si estem quasi tots vacunats?
–Jo tinc les dues dosis i espero la tercera.
–I això que la variant nova no ha arribat a Andorra!
–Vols dir? Es diu Omicron. Igual corre pel país i no ens hem assabentat.
–Es veu que a l’hospital n’hi ha molts d’ingressats i tots vacunats.
–Què ha fallat?
–Això és un desgavell, noia, l’oficina Covid és una broma. Està descontrolat!
–Què dius? El fill de la Maria hi treballa, i la nena del dallò també!
–Ja veus. Què hi farem! Ara hem d’anar amb el passaport Còvid a la boca per tot arreu.
–Espera que no se’t caduqui. A França quan fa més de sis mesos de la segona dosi, si no et poses la tercera, et caduca.
–No em diguis! A veure si no podré anar a veure els tiets de Besiers per Cap d’Any, perquè hauria de fer-me la tercera dosi ja! I no m’han dit res!
–Mira que fer-nos posar a tot el país les banderilles a l’antiga plaça de braus… Ja te miga, la cosa!
–Sembla un acudit. Per cert, jo em faig test d’antígens cada dos per tres.
–Tots negatius, suposo!
–És clar, si no estaria tancat a casa!
I així, fins a l’infinit.
Una altra conversa que hi he escoltat és d’un tema vell, vellet i recurrent que els governants s’entesten a presentar-nos com a innovador. Es pensen que no tenim memòria.
–Vaig llegir que la CEA i la SAC feien un col·loqui sobre la UE!
–Un altre!? Que no n’estan cansats, d’aquest tema? Mira que són pesats tots plegats!
–Jo, quan sento UE i Andorra desconnecto.
–El títol de la taula rodona era impactant: Andorra i el seu encaix en positiu amb la UE!
–A veure, faltaria més que aquest acord que s’està negociant fossi negatiu pel país!
–Doncs això mateix deia el cap de Govern la setmana passada!
–Què dius? (Crida al cambrer)
–Teniu el diari on aquell periodista català entrevistava el cap?
(El cambrer, amb veu forta)
–Em sembla que sí, i no em facis dir per què no el vam llençar! (Porta el diari)
–Caram! Ara el cap de Govern diu que posem la negociació de l’acord en quarantena?
–Qui té la Covid?
–Ningú! Que no entens res, dona! Que diu que la negociació de l’acord amb Europa l’han tornat a posar a la nevera perquè la UE no ofereix bones condicions.
–No sé per què ens costa tant això de les quatre llibertats!
–Diuen que haurem d’aplicar totes les lleis d’Europa i que Andorra Telecom pringarà!
–Que ja no es copien totes les lleis? Si totes les lleis que s’apropen a Andorra són un copiar/enganxar de les lleis espanyoles i catalanes!
–No, home, no! T’equivoques, les nostres lleis les fa el Consell…
–Desenganya’t! Les fan assessors de baix pagats pel Govern. Paga la padrina, com sempre.
–Doncs anem bé! Potser seria millor que ens fixéssim en les lleis d’Europa directament.
–Seguim desfullant la margarida: “UE sí, UE no”.
Visca les converses de cafè!