Coprinceses

Diumenge passat els francesos van votar. Sense saber-ho han de triar un dels nostres coprínceps, i ja han votat a dos candidats que han d’anar a una segona volta. Per als despistats, us diré que un d’ells és l’actual copríncep, Emmanuel Macron i l’altra, la ultradretana Marine Le Pen, filla de l’ultradretà i xenòfob Jean-Marie Le Pen. 

Milions de ciutadans del país veí, alguns dels quals –per no dir molts– no saben res del nostre territori o potser algun,  amb una mica de sort, té una mínima noció d’on parem, són els que diumenge passat triaven un dels nostres caps d’Estat.

Tinc molt clar que la tradició diu que Andorra ha de ser regida per una bicefàlia catalanofrancesa, o francocatalana, i que el poble andorrà així ho va ratificar votant la Constitució l’any 1993, que en el seu títol III diu precisament que els coprínceps d’Andorra són, conjuntament i indivisa, cap d’Estat del Principat d’Andorra.

Ja sé que és posar-me en camisa d’onze vares, però no entenc aquesta figura, conec la por de molts andorrans i andorranes a perdre-la, però avui dia no entenc ni la figura ni la por. Ara Andorra està reconeguda com un Estat sobirà dins de l’ONU, sense risc a perdre la tan preuada independència, no creieu que amb una bona gestió diplomàtica podríem ser al mateix lloc on som ara però sent una república? Amb absoluta independència i llibertat, inclús per aprovar lleis que avui no ens podem ni plantejar votar-les, perquè molesten el clero –ja sabeu per on vaig.

Doncs sembla que si els ciutadans de França volen, de manera democràtica, és a dir votant, poden fer que el pròxim copríncep francès sigui d’ultradreta. No sé què dir-vos, potser a alguns us és igual, potser n’hi ha que ho celebreu, però a mi em provoca nàusees i malestar general. 

Segurament no seria el primer, com tampoc seria la primera dona coprincesa.

En un xat de WhatsApp que tinc amb companys de classe d’EGB (sí, Yo fuí a EGB i rebobinava els cassets amb un boli BIC) el bon amic Alexis feia el comentari que ja anteriorment hi ha hagut tres coprinceses, algunes comtesses com Isabel I de Foix,  del 1398 fins al 1413; i les altres van ser reines, Caterina I de Navarra, l’any 1483 fins al 1517, i Joana III d’Albret, del 1555 fins al 1572.

Segurament les posicions ideològiques d’aquestes senyores dels segles XIV al XVI no devien ser molt diferents de les que pot tenir qui pot acabar sent coprincesa aquest segle XXI, però com ja sabeu, que aquesta senyora sigui cap d’Estat no depèn de nosaltres.

Com bé deia l’Alexis al xat, fa 450 anys justos que no tenim una coprincesa, i jo afegeixo que si la institució del coprincipat és el règim que hem de tenir a Andorra els pròxims anys, tant de bo els meus ulls vegin una coprincesa, que segurament serà francesa, tot i que si ve pel costat català també l’acceptarem, però si us plau, que no sigui una xenòfoba ultradretana.