Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

Corinna




La caçafortunes Corinna Larsen va desfogar-se diumenge passat a la televisió basca amb les amenaces que diu haver rebut de l’entorn del rei d’Espanya. L’amistançada de Joan Carles ha destapat un comportament gens ètic de la família reial dels borbons afincats al país veí del sud. El paper de l’antic monarca, com a possible comissionista en l’adjudicació del tren d’alta velocitat a la Meca, amb el posterior ingrés de 100 milions de dòlars a un banc suís, hauria desembocat en un país normal en un escàndol sense precedents. La pandèmia i una obediència marcial de bona part de la premsa espanyola van aturar en un primer moment el xou, amb el sainet de l’actual rei renunciant a l’herència del seu pare. Si els esdeveniments segueixen amb l’actual dinàmica d’escàndols és possible que al país veí del sud tinguin aviat un règim republicà.
 
Paradoxalment, Espanya esdevindrà una república sense una classe política republicana. Els culpables d’aquesta situació els trobarem en l’existència durant la Segona República Espanyola de dos pols irreconciliables que acabaren en la Guerra Civil. En una banda hi teníem els sectors més conservadors del país amb una bona representació de monàrquics de tota mena, com els irredempts carlins, part de l’església i un gruix de l’exèrcit. En l’altra, les esquerres, sobretot partits polítics i sindicats, amb una forta implicació dels sectors més revolucionaris. El sector més conservador es mostrava inflexible en la pèrdua d’interessos, sobretot econòmics. El més esquerrà volia aprofitar la república per emprendre una reforma sense precedents. Molta gent d’esquerres volia un  país més progressista i altra, cada cop més majoritària, desitjava la tan esperada revolució. La corda s’estirava més a mesura que la situació es polaritzava desfigurant els continguts del règim republicà. A grans trets, al mig existia un sector de la classe política representat per una tradició republicana que tenia les seves arrels al segle XIX, que en l’estira-i-arronsa històric intentà implementar aquell règim. Els republicans tradicionalment naixien també de sectors de la burgesia i gaudien de fama dins de l’exèrcit. Coneguts són els pronunciaments i conspiracions dirigides per comandaments de l’exèrcit d’extracció republicana, com és el cas del que tingué lloc a la Seu el 1883. Aquesta tradició perdurà en les figures de destacats militars, entre els quals trobem fins i tot alguns dels conspiradors del cop d’Estat del 18 de juliol del 1936. Aquest seria el cas de Mola, Cabanelles o Queipo del Llano, per posar uns exemples.

La polarització esborrà el sector polític que englobava aquell republicanisme liberal. Molts dels militars que es pronunciaren el 1936 ho feien pensant en una reforma republicana que aturés el caràcter revolucionari que prenia el govern. Coneguda és l’emprenyada de Mola quan els requetès navarresos hissaren la bandera monàrquica i abaixaren la republicana de l’ajuntament de Pamplona. Franco, els revolucionaris i la guerra acabaren amb el republicanisme.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic