Coronavirus: prevenció o alarmisme?

Fa més d’una setmana que cada vegada que llegim un diari o mirem la televisió hi ha una notícia que es repeteix  tothora: l’expansió del coronavirus. Paraules com mort, virus, infectats, quarantena o mascaretes se’ns van gravant al cervell i inevitablement generen un sentiment d’inseguretat, de por i fins i tot, potser, de pànic. Sobretot si la següent notícia que apareix és que l’OMS ha declarat l’emergència global per l’expansió del virus. Sentia a la ràdio que la comunitat xinesa instal·lada a Catalunya havia començat a detectar cert rebuig per part dels seus conciutadans. Potser ens estem passant, oi? Quina culpa té  un pobre xinès que potser ha nascut a Catalunya i no ha viatjat al seu país des de fa anys? Entenc que és normal que els mitjans treguin la notícia, que en facin seguiment, que se’n parli, que les autoritats sanitàries alertin de la situació i que se’ns expliqui quines mesures bàsiques prendre per prevenir contagis. Fins aquí, res a dir. Però potser caldria donar-li un altre enfocament a les notícies per evitar generar alarmisme. D’acord, tenim un virus nou, que provoca afectacions respiratòries i amb un índex de mortalitat més alt que la grip –2% enfront del 0,01%- però és molt inferior que el 9,5% de la SARS (síndrome respiratòria aguda greu) o el 34,5% de la MERS (síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà) i a més, la majoria de víctimes eren de grups de risc. I una altra xifra: cada any moren al món unes 650.000 persones de grip, i ningú s’alarma quan se’ns parla d’epidèmia. Potser caldria posar més sentit comú, prevenir, és clar, però evitant alarmismes innecessaris.