Corredisses de nou per les cadires

A només tres dies que acabi el termini per a la presentació de les candidatures per concórrer a les eleccions comunals, el més calent és a l’aigüera, com se sol dir popularment. Igual que en d’altres convocatòries, han proliferat els sopars informals, les converses de cafè i les trobades més o menys oficials per configurar les candidatures, però de nou no serà fins a l’últim moment quan es coneixeran la majoria dels aspirants a cònsol. L’espectacle que estan donant la majoria de les formacions polítiques és tant o fins i tot més vistós que en ocasions anteriors. I és que fa la impressió que, per tal de formar part de les llistes, es pot recórrer si cal a un exercici de contorsionisme polític difícilment explicable davant de la ciutadania. Uns i altres s’han afanyat a negociar davant del perill de no sortir finalment a la foto i es preveuen així amalgames de sigles que un mai hauria pressuposat que podrien anar junts. L’argument generalment és que es vol sumar, però rarament es diu per a què. La pregunta que ens podem fer de nou, davant d’un panorama com aquest, és si tot s’hi val per aconseguir cadires als diferents comuns. El risc és que els electors no ho entenguin i, una vegada més, aquesta circumstància empenyi més d’un a no participar en els comicis. No és que ens hagin d’explicar els programes electorals abans d’hora, però sí que s’agrairia, i estaria bé, que ens argumentessin una mica més aquestes coalicions, en alguns casos, o com diu un conseller de Comú actual, pactes de submissió en altres que es preveuen. I que no ens diguin que als comuns preval la gestió per sobre de l’adscripció ideològica, perquè això ja no s’ho empassa ningú. Malament estaríem si des dels comuns no es pogués fer política.