Córrer contra el temps
La febre per córrer es nota als carrers. Aquesta pràctica esportiva, econòmica, apta per a totes les edats i que es pot fer a qualsevol hora, atreu cada vegada més gent que vol posar-se en forma o alliberar la seva ment dels problemes del dia a dia. És un esport que enganxa. Millora la condició física en augmentar la resistència cardiovascular, i com fa que se segreguin endorfines, que actuen com a neurotransmissores de plaer, provoca sensació de satisfacció i felicitat. Per això, molts corredors destaquen que els produeix més benestar emocional que físic. Jo odiava el Test de Cooper, mai vaig portar gens bé les clàssiques pretemporades quan jugava a bàsquet, futbol i futbol sala. El 2009 vaig conèixer Roland Couverture. Tenia 88 anys i 9.000 quilòmetres a les seves cames, amb 109 maratons fetes i acabades. El resident va rebre una medalla d’or que li va entregar el ministeri d’Esports de França pel valor i implicació en les curses realitzades. Aquell dia em vaig preguntar: com és possible que hi hagi persones que arriben a vells amb millor salut i viuen més que altres? Es pot fer alguna cosa per millorar l’estat en què arribem a l’etapa final de la vida? Per què i com envellim? Quan vaig entrevistar Roland estava davant d’un heroi –tres bypass– i sempre que escric sobre resultats d’atletes veterans em recordo de les seves paraules. “Em recupero molt ràpid després d’una marató. Quan jo era jove per a mi un maratonià era un superhome i pensava que córrer tants quilòmetres era impossible, i després també acabar-la. Ara soc un home, però he pogut ser un superhome.” Hi ha molt superhome corrent com una gasela a una edat on alguns només estan asseguts al sofà després d’una llarga jornada laboral...