Potser no se’n recorden però no s’hi amoïnin, que a mi em paguen per fer-ho. Dic de la pancarta que el meu amic Gerard va penjar el març del 2021 al seu taller de Fiter i Rossell. Eren els dies que ens havia vingut a veure el Borbó espanyol, tota una deferència. A la pancarta hi havia dues corones invertides i el lema: “No volem Rei i ens sobren un copríncep i una coprincesa”. La policia no va trigar a presentar-s’hi i comminar-lo a retirar-la. Les va canviar per una altra amb dues corones en flames i un subtil missatge: “Viva España, viva el rey, viva el orden y la ley. Pim pam toma Lacasitos”. Si tenen l’amabilitat de llegir-me saben que soc una mica fatxa, així que es poden imaginar la gràcia que em feien aquestes poca-soltades. Però estic íntimament convençut que el meu amic Gerard tenia tot el dret a expressar així la seva opinió sobre la monarquia espanyola (i sobre el nostre Coprincipat), per molt que m’ofenguessin el missatge i les maneres. També estic convençut que és inadmissible el comportament de la policia, o de qui va donar l’ordre de vistar-lo, perquè conculca de forma flagrant el dret fonamental a la llibertat d’expressió. Ens agradi o no el que diu i com ho diu. Exhumo aquí la reial anècdota perquè no recordo que el meu amic Gabi, ni ningú altre, s’ofengués per aquests missatges antiborbònics. Sospito que va ser més aviat al contrari. I per això em sorprèn que li fes tanta nosa la pancarta que Hazte Oír va penjar durant dos minuts, dos, davant de l’hotel de Soldeu on s’hostatjava el president del govern espanyol: “Corrupto”, deia. I de seguida s’hi va plantar la poli. Segons ell, “Andorra no ha estat mai així”. Lamento contradir-lo, però com acabem de veure, sí que ho ha sigut. I afortunadament. L’inquietant no és que algú pengi pancartes contra Felip VI o contra Sánchez, sinó que no les poguéssim penjar. I que al meu amic Gabi no li sembli estrany que mobilitzem la policia per intimidar qui en posa una. O dues.
