Estimats nets,
Aprofitant que esteu de vacances de Setmana Santa, us envio aquest WhatsApp per explicar-vos com eren aquestes dates quan jo tenia la vostra edat. L’avi d’Andorra, quan era petit, feia d’escolà en un convent del centre de Barcelona, on anava també a col·legi. Per Setmana Santa, també fèiem festa del col·legi, però hi havíem d’anar per ajudar en les funcions que aquests dies es feien a l’església. Des de dijous al migdia fins dissabte al migdia era prohibit treballar, ballar i fer xerinola, i s’havia de fer silenci. Per aconseguir-ho, l’Ajuntament prohibia durant dos dies la circulació de cotxes, excepte en cas d’urgència justificada, i als qui no en feien cas els guàrdies els posaven cinc pessetes de multa. La ràdio només donava música ensopida i als cinemes hi havia programació infantil: recordo pel·lícules com Fray Escoba, Marcelino pan y vino i Los Diez Mandamientos.
Dijous al matí, els escolans ajudàvem a guarnir un altar de l’església amb un devessall de flors i ciris encesos, que s’anomenava el “monument”. Amb la iaia Ramona anàvem a seguir els monuments de moltes esglésies i ens agenollàvem cinc minuts davant de cada un. En la funció de la tarda, els escolans i tota la gent havíem de posar un genoll a terra quan el capellà deia “flectamus genua” i aixecar-nos quan deia “levate”, un total de vint-i-cinc vegades, i en un moment determinat tothom picava cops de puny sobre els bancs de l’església fent molt de soroll, i els nens fèiem sonar els xerracs en senyal de “matar jueus”, que eren aquella gent odiosa que havia mort Nostre Senyor.
L’endemà, divendres, matinàvem molt: a les sis del matí anàvem al Via Crucis que es feia per la Diagonal, amb una creu enorme que era portada per uns homes forçuts vestits de lila que no reien mai i que a mi em feien una mica de por. Després, es feia una mena de missa anomenada “Ofici de tenebres”, en el curs de la qual el capellà rentava els peus a tres homes del barri. Sí, sí, amb una esponja els rentava els peus en un gibrell, us ho podeu ben creure! I la tarda de divendres anàvem a la processó de la catedral, on desfilàvem entre gent tapada amb cucurulles, alguns descalços i que arrossegaven grosses cadenes fermades als peus ensangonats.
I el dissabte, que es deia Dissabte de Glòria, Nostre Senyor ressuscitava: al pic de migdia, en un esclat d’alegria, les campanes de les esglésies repicaven, els vaixells del moll feien sonar les sirenes, a Montjuïc els soldats tiraven canonades i els barcelonins sortien als balcons i feien una cassolada general, amb un gran estrèpit d’olles i tapadores, com fan ara quan el Rei d’Espanya visita la ciutat.
Així era la Setmana Santa quan jo era petit, fa setanta anys. Espero que us hagi agradat, i perquè aprengueu us poso deures. Buscareu a la Viquipèdia totes les paraules d’aquest WhatsApp que no coneixíeu, com ara escolà, parròquia, missa, altar, Via Crucis o Nostre Senyor. És bo conèixer les coses del passat.