Coses que han canviat des del 1990

Trenta anys més tard, el nen de la icònica portada del disc Nevermind de Nirvana ja no és un nen i, veient que tothom que va participar-hi s’ha fet ric menys ell, ha decidit presentar una demanda per reclamar als supervivents del grup i persones vinculades una indemnització que sobrepassa els dos milions de dòlars. Spencer Elden, que en diversos moments de la vida s’ha fet fotografies que recreaven la portada, diu ara que el fet que estigués nu i la imatge mostrés el seu “petit penis” és “explotació sexual” i “pornografia infantil”. És més, afegeix que el fet que amb un fotomuntatge s’introduís a la piscina un bitllet de dòlar el fa semblar “una treballadora sexual” que mostra el seu cos a canvi de diners. Independentment que el resultat de la demanda sigui un o altre, el cas ens serveix per constatar, com a mínim, dues coses que han canviat des de l’any 1990 i alguna altra que es manté igual.Ha canviat la percepció que tenim avui d’allò que és acceptable i d’allò que no ho és en la publicitat. En les cançons. En el cine. Fins al punt de moure la fina línia que separa la llibertat creativa de la moral col·lectiva, la literatura de la faula. Ha canviat també la consciència sobre la protecció de la pròpia imatge i la dels menors. Fa temps que pares i mares es divideixen en dos grans grups: aquells que mostren a les xarxes socials cada gesta de la seva prole i aquells altres que ni tan sols signen el consentiment que demana l’escola. Hi ha una altra cosa, en canvi, que es manté inalterable al llarg dels temps: la cobdícia i l’enveja. Amb tot, no estaria de més recordar-li a l’Spencer Elden que els diners no compren la felicitat. Si no, que recordi el malaurat Kurt Cobain.