Coses que vosaltres no us creuríeu

Jo també he vist aquesta setmana coses que vosaltres no us creuríeu. He vist un exdirector de la presó acusat de revelació de secrets admetre que mentre exercia el càrrec feia negocis amb lingots d’or, i he vist un exministre pulcrament socialdemòcrata arremangar-se a la cadira dels testimonis i posar la mà al foc per ell. He vist també com la notícia d’un home a qui la parella va pelar, va tallar a trossets i va posar-ne el cap dins d’una capsa mereixia disset línies, disset, d’un brevet remot en un racó de La Vanguardia, que el mateix dia dedicava a l’últim assassinat masclista a Las Palmas un baix a cinc columnes. He vist també una colla de bons catalans que traginaven àcid sulfúric, pols d’alumini, parafina, gasolina i decapant industrial, tot en ordre, feliçment enxampats per les forces d’ocupació espanyoles i a uns energúmens cridar “llibertat!” al Parlament català. He vist marxes amb torxes, suposats advocats que no distingeixen entre temptativa i fets consumats, i els indocumentats habituals repetint el mantra que l’independentisme ha sigut, és i serà sempre pacífic, com si ni EPOCA ni Terra Lliure –per no remuntar-nos a Estat Català, ni a Bandera Negra ni a Nosaltres Sols– no haguessin existit mai. I he vist com els meus estimats amics indepes inundaven Twitter amb l’etiqueta Ni oblit ni perdó#. Doncs per una vegada i sense que serveixi de precedent els donem la raó: esperem que sigui exactament això, que ni oblidi ni perdoni, el que faci el Suprem espanyol en la imminent sentència que els caurà a sobre a la tropa de presumptes (de moment) colpistes de Lledoners. Mentrestant, i com diu l’energumen en cap, apreteu, apreteu.