Cossos especials que no ho són tant

Dijous passat s’aprovaven els projectes de llei del cos de bombers i del cos penitenciari, que juntament amb la modificació de la llei que es va aprovar sobre el cos de policia tanquen la reforma dels cossos especials. Liberals d’Andorra no hem donat el nostre suport a cap dels tres projectes legislatius, i ho hem fet amb el sentiment d’haver perdut una gran oportunitat de fer amb el màxim consens una modernització d’aquests cossos. Vam demanar en un principi la retirada dels texts per entendre que estaven molt lluny de l’objectiu que calia assolir, que no era altre que dotar de la millor llei possible el cos de bombers atès que no existia cap text específic, i de reformar la llei de la policia i la dels agents penitenciaris per adaptar-les a les noves necessitats.

Contràriament a aquest plantejament, ens trobem que els projectes de llei persegueixen introduir un règim sancionador restrictiu que constitueix un greuge comparatiu amb la resta de funcionaris. Aquest enduriment sota el pretext que són col·lectius assimilables a cossos militars, fet que per tant justifica un enduriment del règim sancionador fent-lo molt més restrictiu i ambigu respecte de la resta de funcionaris, així com del mateix Codi de relacions laborals, que afecta qualsevol treballador, no és un criteri compartit per nosaltres. Els textos estan mancats de regulació de les diferents particularitats i situacions de funcionament dels cossos que ja havien estat assenyalades pels col·lectius i que no s’han volgut solucionar. Les propostes dels col·lectius no van associades a qüestions econòmiques, sinó a poder desenvolupar la seva feina amb millors condicions organitzatives i formatives, amb millor cobertura o seguretat jurídica; en definitiva, amb millors perspectives de futur i sí, també amb més exigència i rigor.

Els tres projectes de llei deixen a l’arbitri de les direccions tota la regulació interna i la projecció dels seus membres, fet que genera una gran inseguretat jurídica per a tothom, ja que pot condicionar punts importants com la jornada laboral, les promocions, les excedències, les guàrdies i la formació, així com altres aspectes de funcionament diari. També lamentem la vulneració de drets constitucionals com és la prohibició del dret de vaga per als agents del cos penitenciari i del cos de policia, que ni es regula ni es compensa la seva renúncia. Tothom lloa la tasca dels cossos especials i ens sentim orgullosos de viure en un país que gaudeix d’una gran seguretat, és un reclam i un valor que oferim a altres persones per instal·lar-se a Andorra. Aquesta seguretat té un preu, i no només econòmic sinó també en termes de valorització dels cossos especials, de dignificació d’aquests col·lectius, de reconeixement de les seves funcions i de projecció. Formar part d’aquests col·lectius té un component de risc que l’Estat els ha de compensar de forma global per poder mantenir aquest nivell de seguretat, i els liberals pensem que hem desaprofitat l’ocasió per fer una millor adequació entre el que aquestes persones ofereixen al país i com l’Estat els ho recompensa.