¿Tindrem Nomenclàtor aquesta legislatura? La ministra Gelabert no hi posava fa sis mesos la mà al foc. Més aviat al contrari. Crèiem llavors que el problema eren els sis topònims de la Solana que es disputen Encamp i Canillo i per als quals la Comissió de Toponímia proposava salomònicament la doble i previsiblement litigiosa adscripció. Érem en aquest punt, o ens ho pensàvem, quan dijous passat la ministra va dir que el Nomenclàtor estava pendent d’una pròxima reunió amb el Comú de Sant Julià, i que d’aquí saltaria al consell de ministres. Però, ¿no estava clar, des d’aquella vergonyosa marxa enrere de Bartumeu que Martí va fer seva amb entusiasme, que Canòlich, Juberri i Auvinyà havien de ser les formes oficials, encara que s’hagués de desautoritzar el criteri de la Comissió? ¿Que potser s’hi ha repensat, Gelabert, i el ministeri creu ara que les formes correctes són Canòlic, Juverri i Aubinyà, tal com sosté la Comissió? Seria una excel·lent notícia que l’executiu s’avingués en aquest punt a arguments estrictament científics –els que esgrimeix la Comissió, és clar– i deixés d’una vegada de banda la mitologia i el populisme toponímic. Tan bona, que costa de creure. El més probable és que es tracti d’un capítol més en aquesta sensacional cerimònia de la confusió en què s’ha convertit el Nomenclàtor. ¿Cal recordar que l’únic vigent és el del 2010 –Canòlic, Juverri i Aubinyà– i que el mateix Govern va ordenar l’any passat que els documents oficials utilitzessin exclusivament, alehop, Canòlich, Juberri i Auvinyà? ¿Com s’explica que en sis anys l’executiu no hagi sigut capaç d’avançar ni un mil·límetre en aquest lamentable dossier? ¿O que, en fi, incompleixi amb aquesta alegria torera la legislació vigent?
