Creixement econòmic insuficient

Durant la presentació de l’informe econòmic del 2015 que va realitzar com cada any la Cambra de Comerç, vam poder fer balanç de l’any que hem deixat endarrere des d’un punt de vista econòmic. Es van donar molts indicadors, per a tots els gustos. Jo n’agafaré els que em permeten fer alguna reflexió sobre el moment econòmic en què es troba Andorra.

Alguns dels indicadors han millorat; poc, però ho han fet. Destacaria el nombre de visitants, que augmenta un 0,7%, i el creixement de l’1,7% del nombre d’assalariats. Dels indicadors que respecte a l’any 2014 han empitjorat, cal remarcar la reducció del crèdit de les entitats bancàries en un 1,3%. Això podria respondre al fet que no ha calgut tant crèdit per generar més activitat econòmica, o que no s’ha injectat al mercat intern tant crèdit com l’any 2014.

Si s’ha utilitzat menys crèdit, ¿podem dir que estem en recuperació econòmica? És possible la recuperació econòmica sense crèdit o amb menys crèdit, però llavors el pes de la recuperació recau en les empreses que hagin pogut reduir els seus costos, sanejar balanços i recuperar la rendibilitat. El problema rau que si les empreses que han de liderar i portar el pes de la recuperació han de fer-ho a partir dels fons propis generats, la bossa de diners dóna per a un temps, potser no el suficient, i llavors cal de nou el crèdit: ¿arribarà llavors? No ho sabem.

En definitiva, el sector privat està fent mans i mànigues per sortir-se’n i tirar endavant el país, amb més o menys ajuda, però s’hi està jugant tot el que té, perquè li hi va molt, de fet li hi va tot. En canvi, en tot aquest temps calen altres palanques que acompanyin l’esforç del sector privat, i malauradament algunes que són responsabilitat de l’administració no ajuden, perquè el que provoquen és l’efecte contrari del que sí que està fent el sector privat.

És cert que la inversió el 2014 ha augmentat respecte al 2015, però, per contra, una dada preocupant és que la despesa de funcionament de l’administració general ha passat de créixer un 0,3% el 2014 a fer-ho un 2,6% durant el 2015, malgrat el clam de la societat que fa temps que demana una contenció d’aquest capítol. El Govern no afluixa en la seva disbauxa del capítol de funcionament, dins del qual es troben les contractacions. Segurament perquè no ha de recórrer als seus “fons propis”, seguir contractant i engreixant la nòmina de personal és un exercici fàcil de fer malgrat que el dèficit continuï creixent gràcies que cada vegada els ciutadans paguem més impostos.

En un context de creixement del PIB del 0,4%, gairebé d’estagnació, que les administracions hagin gastat un 2,6% més en funcionament és un insult a l’esforç i als equilibris que està fent el sector privat i el ciutadà.