Creure

Creure o no creure. A un negre li diuen “negre de merda” però no troben proves o no les volen trobar. La víctima insisteix que li ho van dir i qui suposadament el va insultar ho nega. Aquell partit es va acabar amb el negre en qüestió mirant el partit des de la banqueta. A Vallecas, a un davanter ucraïnès de l’Albacete li van dir “nazi”. Aquell partit es va suspendre. El representant de Zozulya va dir: “No és un nazi, només és un patriota ucraïnès”. A qui creus? El cantant Miguel Bosé, que va fer públic un secret a veus va confessar consum de drogues i a la vegada que no creia en la Covid-19 –de moment, he perdut un tiet autor del Amante Bandido–. Devia creure més en la cocaïna, i a més a més va tenir la sort de sortir-se’n tot sol, d’aquesta addicció tan complicada. Deu ser dels pocs, o una qüestió de creure-te’l. Aquí també hi va haver un partit on es va escriure en una acta que dos jugadors van insultar i faltar el respecte a un àrbitre, però diuen que no hi ha proves per poder-ho comprovar. A qui creus? Deu ser una qüestió de fe. Jo he optat per no creure ningú, ni en mi en moltes ocasions, que també tinc dubtes. La gent creu el que li convé. Diakhaby va marxar del camp inventant-se un insult. Per quin motiu? Està boig? S’ho ha inventat? No li treuen ni la targeta groga i va veure com els seus companys tornaven al camp per no perdre tres punts. La dignitat? Què importa la dignitat. Em pregunto si se’l van creure. A Miguel Bosé potser se’l creuen molts. Les seves lletres van captivar molta gent i alguns encara les continuen cantant. Si no fos famós no l’hauria trucat cap televisió per dir les seves bajanades –com si fos un científic expert!– però com que és algú l’escoltem i algun “pobret” segurament s’ha escapat. Creure autèntics bandidos.