Creure’s o no les institucions

El Tribunal de Comptes ha fet públics ja els informes de fiscalització de les diferents institucions, parapúbliques i societats públiques i de totes les entitats i agències subvencionades així com de les formacions polítiques corresponents a l’exercici 2019, treball que, com preveu la llei, s’ha fet arribar també al Consell General.
I com és habitual any rere any, la fiscalització ha evidenciat tot un seguit de pràctiques que no s’ajusten a la legalitat vigent o que es fan sense estar emparades en cap norma legal. Contractacions a dit sense la justificació corresponent, i que el Tribunal assegura que són perfectament susceptibles de fer-se per concurs públic, pagament de complements salarials i primes que no figuren en la legislació o la retenció de part del salari per dotar un fons destinat a cobrir la part de les baixes no cobertes per la CASS sense que estigui reglamentat en serien només alguns exemples.
És cert que hi ha institucions i entitats que cada any tenen menys remarques perquè van corregint alguns dels aspectes assenyalats pel Tribunal i també que hi ha aspectes que les entitats i societats més petites difícilment podran assolir o que algunes qüestions necessiten canvis legislatius, però malgrat tot hi ha un passotisme força generalitzat per complir amb l’òrgan fiscalitzador. Només així s’entén que hi hagi recomanacions que s’arrosseguen des de fa anys i que hi hagi institucions que portin sis anys, segons afirmen en les al·legacions fetes a cada informe, estudiant fer una reglamentació escrita per donar resposta a una de les remarques.