Cripto... què?

Vivim al 2021 i a conseqüència d’això hem d’acceptar que moltes de les coses amb les quals estem familiaritzats acabaran canviant, si és que no ho han fet ja. Perquè els paradigmes, les consciències, certs valors i circumstàncies són uns altres. La vara que fem servir per a mesurar molts paràmetres no és la mateixa. A vegades, per a millor, unes altres no tant, almenys al meu modest entendre.
Però aquest és un altre tema. La realitat és que el món avança i tens dues opcions: o puges al vaixell o et quedes a baix, trepitjant terra ferma, amb el risc d’acabar soterrat per les onades. I això és exactament el que succeeix amb alguna cosa que ja fa temps que tenim entre nosaltres i que hem adquirit i adoptat, no sols com a part fonamental de la nostra manera de viure, sinó que és l’eix primordial sobre el qual ens relacionem. Em refereixo a la tecnologia en totes les seves formes.
Però com sempre, aquesta tecnologia ens obre camins nous que necessiten diferents maneres de veure les coses. Què tenim de nou ara? Les criptomonedes. És cert que ja fa diversos anys que són entre nosaltres, però ara, el sistema –per anomenar-lo d’alguna manera– ha ideat una cosa diferent: els NFT. Unes sigles que signifiquen Non-Fungible Token en anglès. I això què vol dir exactament? Que és una classe de token criptogràfic únic, indivisible, transferible i amb la capacitat de comprovar la seva escassedat.
Això, traduït a un idioma que puguem entendre, no és una altra cosa que la manera que han trobat per a provar l’autenticitat i la propietat d’obres digitals. I sembla que, quan el mercat de l’art va veure el seu potencial, va començar una carrera de la qual ningú es vol quedar fora. Ja veurem si acaba sent una bombolla com les .com a principis dels anys noranta o és que han arribat per quedar-se. Tot això representa que ara podem adquirir, no sols una obra digital (impresa o de manera virtual) sinó que a més podem ser amos de la propietat d’aquesta obra.
És un tema bastant complex, que jo també estic intentant entendre, perquè implica un canvi en el paradigma de les coses que podem posseir. Perquè se’n facin una idea: l’NBA ha posat a la venda vídeos de les millors jugades de tots els temps. Això significa que el vídeo d’una jugada, que ja existeix a YouTube i pots veure gratis les vegades que vulguis, pot ser adquirit i tu pots dir que posseeixes l’“original certificat per la mateixa NBA”.
Estrany? I tant. Però obeeix a aquest canvi de paradigma que comentàvem abans. El món canvia i la manera que tenim de comprendre certes coses com les transaccions de béns, també. Perquè ara, aquests béns poden ser de mil maneres diferents. Ja no necessitem poder tocar alguna cosa de manera física per a sentir que aquesta cosa existeix. Encara que als que vam néixer en un món analògic ens costi.